Senyor alcalde Jordi Juan,
Com a veí de Tavernes i persona que estima els animals, volia expressar-li la meua tristesa i decepció després de llegir que finalment sí que hi hauran bous durant les festes valleres.
Després d’uns dies en els quals pareixia que la “festa” no es celebraria perquè no hi havia cap empresa disposada a assumir tots els requisits de seguretat, ens sorprenem amb l’anunci que serà l’Ajuntament qui organitzarà i patrocinarà el patiment animal. En lloc de deixar que, per fi, Tavernes eliminara dels actes festius aquesta activitat vergonyosa, han optat per organitzar-la des del propi Ajuntament.
Fins ara, el muntatge de la plaça portàtil amb vaquetes no costava ni un cèntim a l’Ajuntament, però aquest any, en una de les majors èpoques de crisi econòmica i de falta de treball que ha patit mai la nostra societat, i mentre moltes empreses esperen cobrar els diners que els deu l’Ajuntament, el govern de Tavernes ha optat per gastar-se part dels diners de tots els veïns del poble (també els dels milers de persones que no estem a favor del maltractament animal) en portar animals vius a córrer darrere de persones que, en la majoria de casos, es troben baix els efectes de l’alcohol.
I ho fan amb l’excusa de recuperar una tradició. Senyor Juan, ¿ha buscat al diccionari el significat de la paraula “tradició”? Tradició és aquella cosa que s’ha fet durant molts anys, però en cap lloc es diu que una tradició, pel fet de ser-ho, siga positiva. Tradició són també l’ablació del clítoris i la lapidació, i s’ha d’estar boig per defensar aquests actes.
Llegisc amb tristesa al seu comunicat de premsa que qui més valorarà la tornada dels bous al carrer serà la gent més jove. ¿És eixa la idea que té el seu govern d’educar als joves en valors positius? Per cert, ¿signifiquen aquestes paraules que es permetrà als menors d’edat jugar-se la vida davant dels animals?
Diuen que tenen el compromís que les vaquetes no seran maltractades, però no cal clavar banderilles al llom d’un animal per fer-lo patir. ¿Realment creu que no és maltractament traure un ser viu del seu hàbitat, fer-lo viatjar dins un camió durant hores, tindre’l en un caixó baix el sol unes poques hores més i acabar soltant-lo davant un grapat de gent exaltada, mentre l’animal escolta la música i els crits de la gent i busca sense descans com eixir d’aquell lloc al que l’han portat en contra de la seua voluntat? ¿Tan difícil és posar-se en la pell d’altre ser viu, o és que sols ens importa el nostre propi plaer encara que signifique el patiment d’un altre?
Durant uns dies pareixia que per fi Tavernes donaria el salt al s. XXI, però per desgràcia, em tornat al XIX.
Ho tindrem en compte per a les pròximes eleccions.
Salutacions,
Mario Estruch
