Així va ocórrer amb la festa pagana romana Saturnal que se celebrava durant set dies amb bullicioses diversions i banquets el 19 de desembre, en honor del Déu de l'agricultura Saturn just en el solstici d'hivern.
Al mateix temps en el Nord d'Europa ocorria el mateix amb la festa d'hivern denominada Yule en les quals es cremaven grans troncs adornats de branques amb cintes de colors, perquè el Sol brillara amb més força.
Ja que no tenia data concreta en els evangelis el naixement de Jesucrist, l'Església va unificar aquestes dues festes paganes per a declarar el 25 de desembre com a dia de la Nativitat. Posteriorment en l'Edat Mitjana als banquets i festejos se'ls van incorporar les nadales i el Naixement.
Però realment el Nadal, tal com el coneixem ara, és un producte del segle XIX. L'Arbre de Nadal d'origen germànic es va estendre per tot Europa i Amèrica. Les nadales van ser recuperades de l'antiguitat i se'n van composar moltes de noves. Les targetes de Nadal no van arribar a ser utilitzades fins al 1870.
La imatge tan volguda pels xiquets de Santa Claus és d'origen medieval; per exemple a Rússia porta un garrí rosat sota el braç en lloc d'un trineu ple de joguets, que en realitat va ser una invenció nord-americana de màrqueting per a atraure als compradors en aquestes dates.
Tot i això, la il·lusió dels xiquets i els no tan xiquets, per adornar casa, anar pels carrers gaudint de tanta llum i tant de color, els dolços delitosos que ens fan la boca aigua als més llaminers, les nadales plenes d'alegria, les llargues llistes de regals perquè Santa Claus o els Reis d'Orient ens emplenen els nostres mitjons i els baixos dels nostres arbres de nadal, mamà traginant en la cuina per a fer suculentes viandes, els dies de vacances amb els pares, que sembla que es dispara aqueix xip en el nostre interior d'amor al proïsme, de tendresa envers els fills, dels iaios rient i bevent-se una copeta “prohibida”, aqueixa unió on quasi es perdona tot o almenys es posposa, aqueix sentiment encara que estiga basat en dates poc exactes, en un popurri de tradicions de molts països, en màrqueting; aqueix sentiment ens ha unit i ens uneix a tots una vegada a l'any.
Jo sóc de les que esperen amb alegria el Nadal, m'òmplic el cor de vells records de la infantesa, de les persones que ja no estan amb mi, de mon pare que somreia tot murri a ma mare mentre li “robava” un dolç de la safata, i a la meua mare entre els fogons amb nosaltres, els fills al seu al voltant, ajudant, tastant i xarrant de la seua infantesa i de les coses que feia la meua àvia també per a ells. En fi, és una època d'estimar, recordar i transmetre, encara que para alguns manque d'un sentit religiós.
per Rocío Matamoros Valdés
