En un missatge curt i contundent “aigua per a tots”, millor dit, “agua para todos” ens volen fer creure que un burro vola.
Molts han estat els pactes, els negocis, els compromisos envers l’aigua però, les decisions s’han pres en poc sentit comú i poca ha sigut la sensatesa dels nostres polítics; uns, els del PP, mirant l’enriquiment fàcil; altres, els del PSOE, intentant salvar el govern de l’estat espanyol. Ni uns ni altres preocupant-se per la riquesa del riu, per tot el que aporta, per la seua vida. I mentrestant, sense elaborar un Pla de Conca d’acord amb els principis i exigències de la Directiva Marc de l’Aigua. Ni es posa en marxa el Pla de Recuperació del Xúquer, aprovat en juliol de 2008, ni s’estableix un cabal ecològic, ni es prenen les mesures necessàries per a millorar la qualitat de les aigües de la conca del Xúquer, tant les superficials com les subterrànies, ni es defensen els regadius tradicionals ni el camp valencià, elements fonamentals del passat, present i futur del nostre poble.
La situació és complexa; mentre que en els pobles de les dues Riberes beuen aigua contaminada en excés de nitrats, en el territori més proper com La Valldigna, -on divendres passat es va inaugurar el túnel de Barxeta-, fins ara sols s’han patit agressions al medi i al territori. Aquestes són conseqüència de les actuacions per col·locar la canonada que portarà l’aigua a més de 150 Km, amb l’ajuda de bombes i sense la possibilitat de poder utilitzar-la. Ací a La Valldigna quasi no podem regar pels preus privatius que ens imposa Iberdrola. Ens passa l‘aigua i volen que aplegue a més de 150 Km, a quin preu? Quin és el cost mediambiental? Qui són el que guanyen?. Moltes preguntes sense contestar per part dels governants estatals i autonòmics. Molt més encertat seria invertir en la millora dels nostres regadius i ho podrien fer si invertiren en tecnologia els 320 milions que ha costat el túnel.
A nivell local s’ha fet molt poc. En el Ple de Simat de novembre del 2007, EU presentava una moció on donava el vist i plau al transvasament Xúquer-Vinalopó. L’alcalde en eixe temps del PP deia: “Això és una cosa que depèn del Ministeri i nosaltres, la veritat és que poc podem fer”. I és veritat, poc fan, en les mocions presentades al respecte sempre s’han abstés.
Per altre costat, el Bloc en les Corts Valencianes, en la defensa de l’esmena a la totalitat a la proposició no de llei del PP sobre la política hídrica diuen: “Hem donat suport al transvasament del Xúquer-Vinalopó des de l’assut de la Marquesa, ....
Davant aquest trencaclosques, es difícil aconseguir els notres objectius: demanar la immediata revisió del Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, avaluar els cinc anys de vigència, la paralització cautelar de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, demanar igualment que s'òbriga un ampli debat social sobre el futur del riu Xúquer, i que en base a aquest debat, es legisle una nova política de l'aigua per al nostre territori, una política democràtica, transparent i ajustada als principis de la Directiva Marc de l'Aigua.
Possiblement, no ho aconseguirem sobretot mentre els de fora ens diguen el que necessitem i facen el que altres vulguen. No deixem morir el nostre rius, lluitem per la vida verda. El dissabte 29 de maig, Sueca era un clamor; mes de 20.000 persones per un Xúquer VIU.
La situació és complexa; mentre que en els pobles de les dues Riberes beuen aigua contaminada en excés de nitrats, en el territori més proper com La Valldigna, -on divendres passat es va inaugurar el túnel de Barxeta-, fins ara sols s’han patit agressions al medi i al territori. Aquestes són conseqüència de les actuacions per col·locar la canonada que portarà l’aigua a més de 150 Km, amb l’ajuda de bombes i sense la possibilitat de poder utilitzar-la. Ací a La Valldigna quasi no podem regar pels preus privatius que ens imposa Iberdrola. Ens passa l‘aigua i volen que aplegue a més de 150 Km, a quin preu? Quin és el cost mediambiental? Qui són el que guanyen?. Moltes preguntes sense contestar per part dels governants estatals i autonòmics. Molt més encertat seria invertir en la millora dels nostres regadius i ho podrien fer si invertiren en tecnologia els 320 milions que ha costat el túnel.
A nivell local s’ha fet molt poc. En el Ple de Simat de novembre del 2007, EU presentava una moció on donava el vist i plau al transvasament Xúquer-Vinalopó. L’alcalde en eixe temps del PP deia: “Això és una cosa que depèn del Ministeri i nosaltres, la veritat és que poc podem fer”. I és veritat, poc fan, en les mocions presentades al respecte sempre s’han abstés.
Per altre costat, el Bloc en les Corts Valencianes, en la defensa de l’esmena a la totalitat a la proposició no de llei del PP sobre la política hídrica diuen: “Hem donat suport al transvasament del Xúquer-Vinalopó des de l’assut de la Marquesa, ....
Davant aquest trencaclosques, es difícil aconseguir els notres objectius: demanar la immediata revisió del Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, avaluar els cinc anys de vigència, la paralització cautelar de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, demanar igualment que s'òbriga un ampli debat social sobre el futur del riu Xúquer, i que en base a aquest debat, es legisle una nova política de l'aigua per al nostre territori, una política democràtica, transparent i ajustada als principis de la Directiva Marc de l'Aigua.
Possiblement, no ho aconseguirem sobretot mentre els de fora ens diguen el que necessitem i facen el que altres vulguen. No deixem morir el nostre rius, lluitem per la vida verda. El dissabte 29 de maig, Sueca era un clamor; mes de 20.000 persones per un Xúquer VIU.
