La Veu de la Valldigna Digital

OPINIÓ.- En el plenari de Dilluns, entre altres es tractaren dues qüestions , una sobre el crèdit que el govern va a facilitar als ajuntaments per a pagar a proveïdors i altra sobre la cessió de de terreny públic per a centres concertats.

Doncs, be, sobre el primer dir que sa fet tard i mal, primera perquè degué haver-se fet ja fa al menys cinc anys, abans que s'ofegaren tantes i tantes empreses, per lo que no se de que es congratula el grup socialista en estos moments. I segon, i com va assenyalar el mateix Víctor Borràs, per la quita que, damunt de cobrar equis mesos e inclusos anys després, havent tingut el que vaja pogut fer-ho i no vaja tancat, en el seu patrimoni i segurament crèdits bancaris fer front als costos del deute, damunt no sols no li els paguen si no que damunt si volen cobrar, fes-los un descompte: damunt de burro apalejat.

OPINIÓ.- En los estados llamados democráticos occidentales existen básicamente dos tipos de estado: Aquellos en los que se distingue el Jefe de Estado o Presidente de la República con el presidente de gobierno, o primer ministro o canciller, prácticamente todos los europeos.

Distingits senyors / Distingides senyores,

Dispensen la molèstia. M’adrece a vostés amb la intenció d’oferir-me, de posar-me a la seua disposició i mostrar-me. Amb l’ànim, doncs, que les meues paraules, que els seus signes, actuen com la carnisseria icònica de Francis Bacon, i deixen així sobre el taulell un interior potencialment nutritiu.

Senyor alcalde Jordi Juan,

Com a veí de Tavernes i persona que estima els animals, volia expressar-li la meua tristesa i decepció després de llegir que finalment sí que hi hauran bous durant les festes valleres.

OPINIÓ.- És la trista realitat de Tavernes. Sense Capitolio (sense Ideal, sense Principal, sense Terraza Rosaleda), sense Prado, sense Sequers, sense una reconvertida nau de Federico Giner. Sense el trinquet de Manolete. Amb un pseudo-Braç Treballador, amb el Passeig del País Valencià que ara tenim. Poden assenyalar-me un cert espai-edifici identitari en el casc urbà? (Sí, sí, benvolguts polítics; ja sé que adoren el Bolomor, i que el jaciment vol amor, però no es tracta d’ell ara.)

OPINIÓ.- Quan decidírem, ara fa quatre anys, presentar la candidatura d’Esquerra a les eleccions municipals, uns dels punts del nostre programa electoral que més coincidències vam trobar entre el nostre col·lectiu, va ser precisament el model que poble que volíem per a Simat.