La Veu de la Valldigna Digital

A Tavernes tornem a tindre, després de molts anys de govern conservador (però que molts anys, eh!), un govern d'esquerres. Sembla que ha triomfat el seny i, com tots deuen saber ja, els 3 partits, si fa no fa, progressistes que havien aconseguit representació a l'ajuntament, han pactat i han format un tripartit que ha dut al cap de llista del Bloc, Jordi Juan, a l'alcaldia. Com a persona d'esquerres que em considere, crec que açò és el millor que podia passar. Haguera sigut nefast no haver arribat a un acord i deixar que el PP continuara governant-nos. Haguera sigut com una burla a tot l'electorat d'esquerres de la Vall. Era una obligació moral d'aquests 3 partits. Deixar a banda llurs diferències pel bé públic. Però compte, perquè la situació és més complicada del que sembla; i això que ja ho sembla bastant. Ara ens cal una forta unitat perquè les diferents avinenteses polítiques o de qualsevol índole, no acaben trencant aquest pacte de progrés que ens hauria de durar tota la legislatura de 4 anys. I en aquesta "qualsevol índole" hi pot cabre de tot. Des de baralles internes, pressions de les seus centrals de València de cada partit o els tripijocs als que ens tenen dissortadament acostumats els capitosts del PP.

I hem de reconèixer que no serà fàcil tirar endavant un ajuntament amb un forat econòmic més negre que la gola d'un llop. Sanejar les arques municipals és tot un repte per als nous edils. Sanejar les arques i després tirar endavant tots els projectes per a fer progressar el poble de Tavernes de la Valldigna. I això s'haurà de fer tot esquivant els possibles entrebancs que se'ns posaran des de la Generalitat valenciana, grans especialistes, com tots sabem, a crear forats econòmics negres, no com la gola d'un llop, sinó immensos i infinits com un forat negre de l'espai.

Pense jo –i el meu pensament és tan vàlid o susceptible d'errar com el de qualsevol– que ací el principal és treballar amb ganes, amb eficàcia i amb honradesa. Que l'electorat veja que existeixen altres formes de fer política i que no relacionen, inevitablement, aquesta paraula amb corrupció i prepotència. Si això és així, el més lògic i normal és que els partits implicats vegen recompensats els seus esforços en les urnes. No em sorprendria gens que d'ací a 4 anys el partit més votat siga el Bloc; només si això és així com he aventurat, ja dic. Clar que, en política, passa una mica com amb el temps, que no saps mai ben bé per on bufarà el vent. I al final de tot, la gent vota a qui vol, i no saps massa bé per quina raó. Potser ni ells ho saben. I de la mateixa manera que en el món esportiu alguns, per a justificar coses poc justificables, acaben dictaminant-ho tot amb la tòpica frase: "El futbol és així"; en aquest cas podríem dir: "La política és així".

Més avant, tal volta el partit de Manolo Vidal ens dirà: "Però si no heu fet res de bo!". I a la qual cosa tal vegada nosaltres podrem contestar: "Home, no hem fet més, perquè VOSALTRES ens heu arruïnat i deixat sense estalvis i amb les butxaques foradades, i almenys no hem fet res de roí".

Sico Fons