La Veu de la Valldigna Digital

NOVA ENTRADA AL BLOC DE SICO FONS.- Una volta més hem celebrat l'1 de maig, el Dia Internacional dels Treballadors. Un dia en què tractem de reivindicar –la classe obrera i qualsevol persona conscienciada amb la justícia social– els drets i conquistes socials tan dificultosament aconseguits a través d'anys i panys de lluites sindicals i, fins i tot, revolucionàries.

NOU BLOC DE SICO FONS.- Fa un cert temps vaig llegir la novel·la "El cas Morel" del brasiler Rubem Fonseca i recorde que em va deixar un molt bon sabor de boca. Em pensava que ja no quedaven escriptors de debò.

Diuen que el pitjor que li pot passar a un estat democràtic és una majoria absoluta que possibilite un Govern sense oposició real. És a dir, un Govern que ostente un poder absolut amb la seguretat que cap altre grup politic podrà impedir cap de les seues decisions o lleis... ni consensuar, ni negociar, ni res... En un Estat amb una forta i llarga tradició democràtica, probablement existeixen lleis i divisions de poders que faciliten una "normalitat" constitucional. Però lamentablement –ai làs!– , aquest, tal vegada, no és el nostre cas; i és molt possible que un partit que arribe al poder amb una àmplia majoria absoluta no puga resistir la temptació –fatal temptació– de convertir un sistema democràtic en una dictadura, avalada per les urnes, de quatre anys.

L'altre dia una persona que conec em va preguntar que què estic fent darrerament, volent-me dir amb això que en què treballava. I jo –sovint amb una immoderada i no sé si temerària tirada a la sinceritat– li vaig respondre que darrerament estic aturadíssim; de fet, diria jo que porte segles sense faena i sense cobrar, per tant, ni un gallet. Jo crec que vaig nàixer ja desocupat. Si més no, aquesta és la sensació que tinc sovint. Probablement en aquell llunyà moment, després de rebre l'habitual batecul del metge, en comptes de plorar, el primer que vaig fer va ser mostrar-li el meu carnet de l'atur. El metge l'agafaria i hi llegiria amb atenció seriosa i facultativa: "nadó aturat per a tota l'eternitat".