Avui m'ha tocat veure els rebuts de llum, aigua i telèfon, per allò de “Per què deu ser que gaste tant?”.
La veritat és que ja no faig ni menjars al forn, ix car.
Ja no use la meua preciosa i gran banyera, gasta molta aigua i llum de l'escalfador elèctric que tinc en la meua vella i atrotinada casa llogada.
Això de veure les coses amb bombetes de 100w. de baix consum, s'ha acabat; ara les gaste de 60w. en les habitacions on llig, cus o cuine, perquè clar, jo ja tinc vista cansada i podria tirar a l'olla qualsevol cosa confosa amb aliment, o tal vegada en cas d'apedaçar roba vella de fa mig segle, podria també punxar-me un dit. Que per cert aquesta roba està descolorida pels detergents de baixa qualitat, que utilitze ara per a les peces delicades i els plats que he de llavar a mà per a no posar el punyeter frega-plats.
I encara sort que és hivern, per això les meues plantes poden aguantar amb poca aigua.
Així, podria estar-me un dia o més explicant les mesures de RETALLADES que estic posant en pràctica per a poder subsistir sense treball, sense atur, sense subsidi. Però al meu costat sempre està el meu gos Rufino, que borda i menja com qualsevol gos que es precie; tanmateix ara, se li ha acabat el bon tracte de pinso amb delitoses boletes de carn i vegetals, per a passar a un putxeret de sobres.
Del telèfon per a què parlar. Aquest aparell “xucla euros”, ha deixat de tenir un valor real i pràctic. He après a escriure els missatges més curts de tota la meua vida, i solament si són necessaris com aquest, per exemple: 6 t. dnd sip. I res de besets, ni ens veiem, ni salutacions per a aquest o aquell, no siga que me'n passe i em cobren dos missatges. En fi...
Però la història no és aquesta, la cosa és:
Per què la Companyia de llum, ens ha obligat a posar els comptadors fora, en la façana, a mig poble de Tavernes de la Valldigna?
El resultat en definitiva és que ens han obligat a posar més energia elèctrica de la que havíem contractat anteriorment. Ja que si teníem televisió, microones i escalfador d'aigua elèctric, tot encès alhora, per exemple, se n'anava la llum i calia escollir què apagàvem, amb menys importància, per a seguir tenint llum. Solució per a no viure de tan miserable manera: contractar més KW.
No obstant açò, ho hem fet quasi sense protestar, malgrat que ha calgut desemborsar uns bons euros per a açò. No obstant, el comptador de ma casa, de fa uns 50 anys, no me l'han volgut canviar, bo i dient-me: “Fins que es desbarate, senyora”. Doncs bé...
La qüestió és que, malgrat tenir el comptador fora i no tenir l'excusa de no llegir-lo per no estar jo en casa, ara van i m'envien una factura llegida un mes i al següent una aproximativa, és a dir, que no han passat a llegir-lo sinó que fan una estranya mitjana amb mesos anteriors. Cobrant-me així una electricitat que no he utilitzat i amb un cost triplicat, i que he de pagar per a seguir gaudint d'aquest costós i necessari (Per a mi) i lucratiu (Per a ells) servei que és l'energia elèctrica.
I encara més, benvolguts conciutadans. Per què aguantem que abusen de nosaltres d'aquesta manera? Solament haurem d'esperar una mica més, però poc, fins a les Eleccions d'Andalusia perquè el Govern del PP ens lleve pràcticament tots els drets adquirits durant tants anys amb el nostre sacrifici. I veurem si podem pagar les nostres medicines, el nostre menjar, la nostra casa, etc. I el rebut tan estimat de la Companyia Elèctrica.
Rocío Matamoros Valdés
