Estic preparant-me per a les festes del poble. El primer que he de fer, és comprar-me un bell capell d'ala ampla per a poder, amb els meus vaquers i les meues botes camperes, fer-me passar per una intrèpida vaquera i anar a passejar pel carrer Major i fins i tot córrer davant o tal vegada (i més segur) darrere de les vaquetes. M'agrada o millor dit, preferisc açò al que es feia en anys anteriors en la plaça.
Al llarg de la història, els animals han sigut objecte per part dels éssers humans de tremendes barbaritats, per a fer patent els seus domini i virilitat, així com a ofrena de la seua sang als déus per a obtenir llurs favors. No obstant açò els temps han canviat, l'ésser humà en la seua majoria ha reaccionat, donant pas a la defensa dels drets dels animals i en contra de la crueltat de la que són objecte, com per exemple les corregudes de bous i el final de l'estrès i mort d'aquests animals, o la cabra que pugen a un campanar, les vaquetes que acaben en l'aigua i un bon reguitzell de maneres de torturar-los per tal d'aconseguir divertiment i festa. Segur que cal anar canviant les coses i humanitzant-nos, bo i trobant noves formes de divertir-nos sense perjudicar aquests éssers que com a major error comès és la seua noblesa.
Jo recorde que en un dels meus viatges a Portugal anàvem recorrent els pobles, parant on trobàvem alguna cosa bonica de veure o una festa típica. En un dels pobles estaven en festes patronals, hi havia catifes de pètals de flors en els carrers principals, taules plenes de menjar típic, que les dones t'oferien gratis, entre salutacions i riures, embolicats els seus caps amb mocadors de flors vistoses i els seus vestits de festa de brodats molt bufons . La música sonava per onsevulla i els home cantaven alegrement amb les seues galtes roges pel vi. Era una escena bella. Passejant pel poble vam veure un descampat ple de gent arremolinada al voltant d'homes muntats a cavall. Ens hi vam acostar a veure què passava, ens colàrem a la primera fila. Els homes, amb els seus vestits típics, muntaven en uns cavalls espectaculars, negres i marrons, portaven uns llaços amb boles que agitaven al vent mentre cavalcaven ràpids i en cercle. Nosaltres tractàvem d'entendre com era la diversió. Per fi les boles es van soltar de la mà d'un genet i van anar a parar al sòl. Llavors ho vam veure, un pobre aneguet verd enterrat en el sòl, fins al cap, que movia i movia espantat sense saber què passava. El joc consistia que el genet havia d'arrancar-li el cap amb les boles. Se'ns va acabar la diversió.
En resum, divertir-se amb els animals fent-los patir no em sembla que siga una tradició digna de mantenir-se. Preferiria que es feren mostres de bestiar, gossos, gallines i per què no, al millor porquet que estiga creixent en el nostre Tavernes de l'ànima penjar-li una bella medalla.
Enguany, amb el tripartit, veurem què ens ofereixen aquestes festes, a veure si hi ha canvis estimulants per a tots els habitants d'aquest poble, amb la seua diversitat, perquè aquestes festes no es transformen com en anys anteriors en avorriment, drogues, alcohol i música, fent-nos fugir espaordits cap a altres llocs. Jo tinc l'esperança que siga així i puguem gaudir d'alguns canvis plaents.
Rocío Matamoros Valdés
