Entre les més necessàries estava la reforma agrària, consistent a repartir terres als camperols per a ser treballades (jornalers, jovers). Però la falta de fons per a indemnitzar als latifundistes, va fer que la llei fora lenta, provocant la protesta de l'esquerra i l'alçament anarquista. A Andalusia, Extremadura i Castella la Nova predominaven els latifundis, amb uns propietaris contraris a la República i al repartiment de la terra, que en molts casos era heretada de pares a fills; i en definitiva la gran crisi mundial, que amenaçava la feble economia espanyola, els empresaris de la qual veien disminuïts els seus beneficis a causa d'una baixa productivitat.
La CNT (sindicat anarquista) fomentarà les vagues generals i la insurrecció en el camp. A aquesta se li va a unir la UGT (Unió General de Treballadors) i el PC (Partit Comunista). Tots ells amb gran nombre d'afiliats.
Regna l'anarquia, les presons s'omplen de presos, es cometen crims polítics, exiliats, s'abandonen les collites, s'arriba a més de mig milió d'aturats.
En les revistes i periòdics ixen caricatures i dibuixos en contra de la religió, provocant el disgust de l'Església i la dreta.
Els camps són ocupats pels camperols i s'alcen en armes contra el govern. Promogut pel moviment anarquista. Començant així una lluita sagnant entre la Guàrdia Civil i Tropes d'Assalt contra els revolucionaris, per tot Espanya.
A Catalunya i València tenim fets molt cruents, que tenen el seu moment més àlgid a Bugarra, València, on hi ha ferits i morts entre els revolucionaris i la Guàrdia Civil i la Tropa d'Assalt. El mateix ocorre a Pedralba, Tavernes de la Valldigna, Xàtiva i Gandia. A València capital, esclaten més de vint bombes en tot just dues hores. La força pública impedeix l'incendi de les esglésies.
A Madrid els anarcosindicalistes provoquen lluites sagnants per a fer-se amb les casernes de la Guàrdia Civil.
A Barcelona la Guàrdia Civil troba en un garatge propietat de l'anarquista Josep Balart, bombes, metxes, cartutxos i carabines procedents de les organitzacions comunistes de França, per a ser repartides en diferents poblacions.
Els pasquins subversius que es poden llegir per les ciutats afirmaven: "Anem cap al comunisme llibertari. Com un cavall encès, la CNT avança pel mapa d'Espanya. És l'ona de la revolució: els esclaus s'alcen".
Els comunicats del Govern afirmen que és un moviment netament anarquista, i que cada intent dels subversius per desenvolupar els seus plans sagnants i revolucionaris en perjudici de la República xocaran irremissiblement amb la força pública.
A tot açò el capità de la Guàrdia Civil rep la següent ordre del Ministeri de Guerra (Azaña): "Ni ferits, ni presoners, els tirs a la panxa"
Un altre fet que va passar a la història com a brutal, va ser la repressió que es va produir en un petit poble andalús (Cadis) anomenat Casas Viejas, de 2000 habitants. En aquest poble, 500 persones comptaven amb treball mig any, 100 amb treball segur, la resta vivien d'un socors de l'Ajuntament. Les persones habitaven en barraques i patien fam endèmica. Aquest malestar va produir la baixa dels afiliats socialistes, passant-se a la CNT. S'uneixen a la revolta, cremant l'Ajuntament i la Casa d'Àrbitres, tallen les línies telefòniques i telegràfiques i destitueixen a l'alcalde fidel a la República. Proclamant el comunisme llibertari.
Ataquen la Casa Caserna desencadenant en la matinada de l'11 de gener de l'any 1933 la matança. Arriben Tropes d'Assalt i van detenint per les barraques als revoltats. En una d'elles, la de "seisdedos", es van atrinxerar els rebels. Arriba l'ordre del Ministeri de la Governació que s'arrase la barraca amb les persones dins. Moren deu rebels cremats per les flames i un guàrdia d'assalt. Al matí següent, per a escarmentar al poble, trauen els homes de les seues barraques (12 en total), els condueixen a les restes de la barraca de "seisdedos", on han col·locat el guàrdia d'assalt mort, i els afusellen a sang freda.
Aquests successos que van ocórrer per tot Espanya, desacrediten el Govern i la desconfiança empresarial provocarà un empitjorament de la situació econòmica. Aquesta crisi és aprofitada pels sectors contraris a la República i porten, en les eleccions de novembre de l'any 1933, a un Govern de centredretes conegut, posteriorment, com a "bienni negre", on per primera vegada se li atorgava el vot a la dona. D'aquest període desastrós on es van paralitzar totes les reformes establides pel Govern anterior, ple de retallades en l'agricultura en tota la geografia, repressió, reducció del pressupost en educació, duresa amb la Generalitat de Catalunya i els nacionalistes bascos, vagues i conflictes continuats promoguts pels socialistes, UGT, comunistes i anarquistes, desencadenaran un altre període tràgic en 1934, sobretot a Astúries amb 1000 miners morts i Catalunya, amb més de 3500 detinguts, entre els quals estava tot el Govern de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, així com Azaña, i a Madrid va ser detingut Largo Caballero.
En les eleccions de febrer de 1936 els partits d'esquerres s'agruparan en el Front Popular mentre que els de dretes creen el Bloc Nacional. Guanya les eleccions el Front Popular obtenint la majoria en les grans ciutats com Madrid, Barcelona, València, etc. Els del Bloc Nacional s'enforteixen. Segueixen les vagues generals propostes pels partits d'esquerres per a aconseguir millores laborals. L'Església, que ha recuperat les seues possessions i autoritat perdudes amb el període d'Azaña, torna a arremetre contra la República. Els falangistes creen patrulles armades que inicien accions violentes contra els lideres de l'esquerra, que es defensen de la mateixa manera. Aquest clima de violència va afavorir els sectors partidaris d'un colp d'estat, és a dir, els partits de la dreta i extrema dreta. Aquests colpistes cercaran recolzament en la Itàlia Feixista i l'Alemanya nazi. La revolta comença al Marroc el 17 de juliol de 1936. El General Francisco Franco capitanejant les tropes de l'exercit espanyol africà, entra en la península des de les illes Canàries iniciant així la Guerra Civil Espanyola, un dels fets més tristos i tràgics de la història d'Espanya en el segle XX, que va ocasionar un règim antidemocràtic, cruel i repressor que va deixar Espanya immersa en una dictadura militar fins al dia de la mort del dictador Francisco Franco l'any 1975, donant pas a un període de transició i consolidació de la democràcia.
Rocío Matamoros Valdés
