Després d'allunyar-me voluntàriament de la política, de renunciar al meu lloc com a secretària de Formació i Cultura del PSPV-PSOE i de la meua afiliació, per trobar-me en total discrepància amb els objectius i valoracions d'alguns membres d'aquesta seu concretament, vaig decidir tenir un període de descans, d'abandó absolut del meu cervell cap a una cosa tan útil en aquestes ocasions com és un bon llibre; i per cert, el descans –molt merescut, per cert– es va allargar prou com per a donar-me temps no a un, sinó a tres llibres ben bons.
He pogut pensar, destriar, col·locar cada cosa al seu lloc i per descomptat recarregar les piles per a aquest nou període que s'aveïna, per desgràcia gens esperançador, com són les eleccions municipals.
I si crec que aquest descans el tenia merescut, és pels grans esforços que he realitzat durant dos anys, perquè el PSPV-PSOE mantinguera en actiu la seua seu –tristament abandonada fins a llavors– amb actes de tipus cultural i informatius per a joves i adults. Cosa que ha resultat molt complicada i esgotadora, a causa de la falta d'entusiasme dels seus membres. Encara així, puc donar-me per satisfeta en veure que les persones de Tavernes, volen i necessiten espais culturals i d'oci a causa de la bona acollida que van tenir aquests cicles. És per descomptat una esperança de futur.
No obstant això, ara, en època d'eleccions sembla que la seu del PSPV-PSOE torna a tenir animació, treballen amb més afany, amb aqueix esforç que es trau del fons de l'abisme, de les tenebres, amb l'objectiu, m'imagine, de superar en vots al PP i poder optar a l'Ajuntament, sols o en coalició (?).
No obstant això, com jo sempre dic als estudiants, no es pot traure un examen amb bones notes amb l'esforç d'última hora, amb el famós escalfament d'una matèria; és a dir, l'últim dia abans de la prova, nerviosos, amb tres cafès per a no dormir-se, en una nit que donarà de si poca cosa i amb un cervell enterbolit per la falta de son i l'excés de cafeïna. La bona tasca d'un estudiant, és el treball continuat, dia a dia, amb mètode i autocontrol, posant la meta dels seus estudis per sobre de qualsevol altra distracció. Llavors tindran un resultat altament positiu.
Alguna cosa així els passa als partits polítics, que per a ser escoltats i tinguts en compte, necessiten d'un treball continuat, que se'ls escolte, se'ls veja i sobretot que donen suport al poble en les seues demandes, dia a dia. El poble no és un ens exempt d'intel·ligència i freturós de la capacitat per a triar el que millor els convé. Possiblement el que passa és que hi ha molt pocs arguments fiables on triar i en qui confiar, deteriorant així el seu interès pels possibles governants. Un poble no solament es compon de persones d'esquerres o de dretes, sinó de persones que estan desitjant que algú els solucione els seus problemes quotidians, els millore la qualitat de vida i una convivència pacífica amb tots els seus congèneres.
No obstant això, aquestes eleccions són una carrera cap al poder, enganyant als votants amb falses esperances de canvi, arreplegant vots a tort i a dret sense importar que les propostes que donen no les podran realitzar.
En realitat haurien d'estar basades en el respecte, la veritat de com estan les nostres arques municipals, de la administració dolenta dels nostres diners, del malbaratament i la cobdícia, la convivència, la igualtat, en contra del racisme i la xenofòbia, en pro de l'educació i els serveis socials per a tots. La creació de llocs de treball sense veure el color polític ni l'amiguisme. Crear un poble pròsper per a l'agricultura, per al comerç, vèncer la por per a llogar aqueixos munts d'habitatges que als propietaris solament causen despeses i que tantes persones necessiten. Per la neteja dels nostres carrers, per una eficaç lluita contra les drogues i l'alcoholisme tan estesos entre els nostres joves i no tan joves. Per l'esport, per l'oci per a tots. Açò devien ser les propostes generals dels partits polítics i no el que es llig en tots els mitjans, una infinitud d'acusacions d'uns contra altres; postura ja molt vista, i que ens deixa molt freds. Però és evident que a dos mesos de les eleccions municipals, els nostres polítics, o calfen l'assignatura a última hora quedant-se sense dormir plens de cafeïna o molt tem que no veurem cap canvi que afavorisca el progrés.
Rocío Matamoros Valdés
