Per tant, qualsevol color produeix en nosaltres un toc d'atenció, provoca una reacció i una emoció, ens fa construir una idea, freqüentment associada als estats d'ànim o emocions. Sempre parlant dels països d'Occident, ja que el color blanc que per a nosaltres és pau, puresa, alegria o netedat, para quasi tots els països d'Orient significa la mort. Els xinesos solen vestir tots els seus moments d'alegria del color roig; per a ells és el símbol dels bons auguris, de la felicitat i els bons desitjos. A Occident el roig és un color que a la vista, ens dóna una sensació d'agressivitat, de passió sense límits, de sexe, de sang, de foc, ens produeix calor i la reacció pot ser positiva o negativa. Són per mi dos colors bells, plens de vida i passió.
Després tenim al color groc, el de la llum del Sol, que provoca l'alegria i el bon humor actuant sobre l'intel·lecte i la creativitat, ens tranquil·litza, ens relaxa, és el color que s'usa per a tractar la psiconeurosis, ja que calma certs estats d'excitació nerviosa. No obstant això, a mi, és un color que em causa malestar, irritació, em recorda les persones àcides i antipàtiques.
L'ataronjat em recorda les taronges, l'estiu. És un color brillant, ardent que provoca optimisme, seguretat, confiança, equilibri, disminuint la fatiga. Em recorda els temps passats que estan per recuperar.
El verd, el verd. Aquest és el color de l'esperança, els béns que han de venir, la vida eterna. És sedant, hipnòtic, anodí. És bo en casos d'excitació nerviosa, fatiga o insomni. Em recorda a aqueixos polítics que acaben per causar-te una depressió profunda o somni difícil de dominar, per la seua incompetència, ambició i falta d'ètica. Que no estan ni en el blanc ni en el roig, simplement estan en el negre. El color per excel·lència del dolor, la foscor, de l'ocult, d'allò tapat, la tristesa, la infidelitat, la desesperació i la mort.
Blau, és un color fred de gran poder calmant, d'ambients que conviden al repòs; se li atribueix el poder per a desintegrar les energies negatives. Aquest color podria ser ben aplicable a un nou polític que promoga la confiança i la serenitat.
El porpra és, per ser tan elevat el seu preu en el mercat, el color de la reialesa, no obstant açò, és un color que convida a la malenconia. Representa el misteri, la intuïció i l'espiritualitat, agilitant la creativitat, cosa per cert que li ve molt bé als amants d'aquest color, com l'Església i la reialesa, ja que sempre tenen imaginació i creativitat suficients per a gastar els diners aliens.
Finalment tenim el color gris que pot expressar elegància, sobrietat, desconsol, avorriment, vellesa. Podria associar-se als polítics del nostre entorn, als quals els fa falta descansar, i deixar pas a les noves generacions, o almenys donar-los el lloc que els correspon.
Rocío Matamoros Valdés
