La Veu de la Valldigna Digital

Avui m'ha tocat veure els rebuts de llum, aigua i telèfon, per allò de “Per què deu ser que gaste tant?”.

La veritat és que ja no faig ni menjars al forn, ix car.

Ja no use la meua preciosa i gran banyera, gasta molta aigua i llum de l'escalfador elèctric que tinc en la meua vella i atrotinada casa llogada.

El 20 de novembre tenim eleccions generals. Els espanyols tenim la responsabilitat d'acudir a les urnes, a banda i sobretot d'anar amb una idea clara del que volem per al nostre futur, per als nostres fills; com volem que cresquen, que es desenvolupen i en quin tipus de societat.

Estic preparant-me per a les festes del poble. El primer que he de fer, és comprar-me un bell capell d'ala ampla per a poder, amb els meus vaquers i les meues botes camperes, fer-me passar per una intrèpida vaquera i anar a passejar pel carrer Major i fins i tot córrer davant o tal vegada (i més segur) darrere de les vaquetes. M'agrada o millor dit, preferisc açò al que es feia en anys anteriors en la plaça.

Vivim en un poble prop de la platja, amb la muntanya saludant-nos alegrement cada matí i un riu envoltat de joncs; tot açò està en una verda vall. Sembla tot encantador, bell. Ho expliquem i les persones que ens senten s'imaginen quasi un paradís, amb les seues casetes impecables i els seus arbres frondosos que proporcionen ombra i frescor en els dies estiuencs, amb una bufona sendera al costat del riu, els seus banquets perquè les persones majors hi xarren, lligen el periòdic o es puguen imbuir dels seus records, i els joves facen les seues tertúlies sobre la vida, mentre berenen. Una platja amb el seu passeig net i seductor, que convida a l'assossec, al descans. Amb la seua zona de restaurants, cinema, cafeteries, pubs, discoteca per als joves, gelateries, etc. On els caps de setmana es pot gaudir del descans després d'una setmana de treball.