On t'has clavat ànima lluitadora? On hi ets? Què ha sigut de tu en tot aquest temps?
Saps que sempre has estat ahí esperant a seguir amb la lluita, que mai t'has fet enrere ni has tirat l'escut al terra, i ara... què ha sigut de tu?
Vinga, surt de nou, dóna la cara! Jo sé que no estàs molt lluny, que prompte o tard eixiràs del teu amagatall...
I jo estaré ací, esperant a que entres dins de mi altra vegada, per a així poder tornar al front i guanyar i fer vore qui ets en veritat, ànima lluitadora...
Que com una nena, encara somie que tu i jo estem juntes de nou, que ningú ens pot parar, que no tenim por a res, que som com un gran drac de foc, que les nostres mans s'ajunten, que els nostres ulls són un, que som pura essència per dins, que podem en tot i sempre hem tirat avant.
Ànima lluitadora, que no sents el meu crit de confusió, de desesper? Vinga, torna en mi, torna i en serem un de nou...
Vull seguir avant amb el cap ben alt, com tu i jo acostumàvem a fer, vull tallar aquelles llengües verinoses que ens feien mal com unes espases de doble fil...
Vinga ànima lluitadora, saps que seguisc ací esperant-te, que mai em cansaré d'esperar, que vaig a rebre't amb els braços ben oberts, que seràs tota una reina dins meua i que mai et defraudaré... T'espere ací ànima meua, espere a que entres de nou dins de mi i així amb només una mirada farem callar el soroll de l'ignorant, sí... el soroll.
Att: Bárbara Gil
