La Veu de la Valldigna Digital

Fa pocs dies vaig tornar al meu poble després d'una absència de 2 mesos sense ni televisió, ni ràdio, ni premsa ni Internet (oh, Déu meu, quin goig, quin paradís!), i el primer que m'hi va sobtar fou la insòlita proliferació de banderes espanyoles que hi vaig veure pertot arreu. Per balconades, sobretot; però també dins dels cotxes i altres vehicles. Què havia passat? Em vaig preguntar tot intrigat. ¿Que potser la Guàrdia Civil havia ocupat militarment la població i hi havia col·locat els seus estendards talment com fan els gossos quan pixen per tal de marcar el seu territori? ¿Que tal volta l'exèrcit de Franco, ressuscitat com una au Fènix falangista i amb la mà alçada, havia pres el poble després d'una altra guerra civil de dos mesos?¿O és que el PP havia recuperat el poder a Madrid i havien abolit per fi les autonomies? Males  ganes tenien! Mare meua!

TAVERNES.- He finalitzat primer de batxillerat, tinc desset anys. Sóc addicta a la lectura, des de poesia fins al teatre o la novel·la. Vaig començar a llegir des de molt xiqueta els contes de “Cenicienta”, “Caperucita Roja” o els contes fantàstics de John Patience amb els seus dracs, gegants o reis encantats.

Tenim en el nostre poble una nova biblioteca. Per fi!

Una biblioteca ampla, amb finestrals grans, dos pisos, l'inferior per als lectors menudets i el superior per als majors, amb dues persones que atenen als usuaris, amb un guarda jurat per a la seguretat nostra, ascensor, lavabos, etc. Bé, un luxe.

En un missatge curt i contundent “aigua per a tots”, millor dit, “agua para todos” ens volen fer creure que un burro vola. 

A ti, que das paz a mi vida, que alivias mi dolor y sufrimiento, que secas mis lágrimas y me levantas cuando más lo necesito. A ti, Dios, te doy las gracias.

S´acaba l´any, i les festes paganes d´hivern, Pare Noel i els Reixos d´Orient, no podran fer-nos oblidar un any desastrós presidit per la crisi econòmica i social, i per tant, per la sublim i subtil immoralitat del sistema capitalista.