Menu
Publicitat.-

Entrevistem el cantautor de Tavernes Quim Sanç

  • Escrit per Sico Fons

Quim Sanç en una actuació en directeENTREVISTA.- "No és què siga un cantautor reivindicatiu, em considere una persona reivindicativa, i el meu pensament, tard o prompte, esguita les meues lletres"

Quim Sanç és —molts dels lectors d'aquesta publicació ho deuen saber— un músic cantautor valldignenc que, atesa la seua joventut, intenta fer-se un lloc en el sempre confús, castigat però interessant panorama musical en la nostra llengua.

Ell, nascut el 1992 i provinent d'una família amb una gran tradició musical, ha gravat ja un bon grapat de CDs i, sobretot, ha escampat el seu bon saber musical amb actuacions en directe per tota la nostra geografia. Però el millor és —creiem, pensem o n'estem convençuts— que ens ho conte ell amb les seues paraules; perquè també sabem —en podem donar fe— que a banda de músic, també és un bon conversador:

• Quim, les bones formes ens indiquen que aquestes coses s'han de començar des de bon principi; així que la pregunta és, a part de necessària o escaient, inevitable. Com va ser que vas decidir iniciar la teua carrera musical?

— Decidir és un verb amb un significat molt concret i, en realitat, jo mai vaig decidir iniciar una carrera musical, simplement va vindre així, no podia ésser d'altra manera doncs he tingut un gran referent a casa, del qual he heretat les inquietuds musicals i al qual he vist i observat compondre música, actuar, cantar, tocar diferents instruments... des que tinc ús de raó. No puc concebre la meua vida sense la música, hi ha estat sempre present, des que vaig nàixer; per tant, que jo iniciara la meua pròpia "carrera" musical era quelcom inevitable, tot i que no vaig arribar mai a estudiar al conservatori per pura mandra i, oficialment, sols tinc cursat el grau elemental.

• Doncs ja que ho esmentes, no tenim més remei que demanar-te per ton pare. Ell, Ximo Caffarena, fou un dels membres del grup musical Al Tall, així que hom podria considerar com a part de la història més recent de la música valenciana. Fins a quin punt trobes que t'ha influït?

— Sí, en efecte, mon pare estigué com a membre actiu d'Al Tall durant vora vint anys, tot i que no és més que una xicoteta part de la seua carrera, que ha sigut amplíssima i ha tocat gairebé tots els estils musicals, com el jazz, la salsa, el flamenc... En eixe sentit m'ha influït molt, doncs m'ha ensenyat com és d'important la versatilitat dins la música, saber fer qualsevol estil (a mi encara em falta un bon camí), aspecte que sovint s'oblida als conservatoris, més encarats cap a les bandes i les orquestres. D'altra banda, de mon pare he aprés pràcticament tot el que sé de música, i encara em falta aprendre d'ell molt més, per a mi és un referent. Tant a mi com a la meua germana (que estudia cinqué de violí al conservatori de Cullera), ens ha guiat des de menuts pel camí de la música, per la qual cosa puc dir que si m'atrevisc a considerar-me músic és per ell, i li done les gràcies.

• Bé, i ara tal vegada ha arribat el moment de què ens parles del que ja has fet. Gravacions i actuacions, si us plau.

— Doncs, gairebé tot el que he fet fins fa cosa d'un any, quan em llance a compondre les meues cançons i a interpretar-les en solitari, ha sigut col·laborar en diverses formacions musicals de caràcters diversos i participar en una desena de discos. Cal dir que vaig començar molt jove, i que als 11 anys col·labore ja en la gravació d'una cançó del disc dels Sonadors de la Guaita, Guaita i Balla(2003), amb la flauta de bec; a l'any següent també participe en una cançó del disc de nadal Ximo Caffarena presenta: La Valldigna canta nadales. Uns anys després, al 2009, vaig gravar les bandúrries del disc del grup valler L'Ajunt de la Bóta. El 2011 s'enregistra i publica el treball Ara, Estellés: 12 poemes, 12 cançons, produït per Ximo Caffarena, i on vaig posar bandúrria, llaüt, guitarró, clarinet i cors; en eixe mateix any s'edita el disc de la Rondalla Vall de Tavernes, on jo estava activament, i també hi vaig participar. El 2012 col·labore també amb la Rondalla Agredolç de Gandia, que publicava el seu disc L'haca flaca(2012), també produït per Ximo Caffarena. En 2013, junt amb uns companys, intentem un projecte folk anomenat Txacarrac amb què enregistrem una maqueta, disponible a la xarxa. Com a convidats, el mateix 2013, Ximo Caffarena i jo participem en la gravació de dos temes en el disc La quadrilla(2013) del grup valencià TresFanBall. Ja aquest any he publicat el meu primer treball en solitari, Primeres Intencions(2014) i, a més, un EP de quatre temes, No caminem sols(2014), amb el grup Naia, del qual en sóc membre actiu des de fa dos anys, que ens ha valgut per a passar a la fase final del concurs Folkez Blai, celebrat a Ermua, Biscaia.

I pel que fa a les meues actuacions en directe, evidentment no les puc anomenar ni recordar totes, però entre allò més destacat, he recorregut nombrosos pobles de la geografia valenciana amb Ximo Caffarena (esporàdicament acompanyats al violí per Aina Sanç o Mercé Banyuls) oferint espectacles diversos, com les poesies musicades d'Estellés i altres cançons, tant de Ximo Caffarena com tradicionals o cançons del món. També amb Ximo Caffarena i, junt a Vicent Torrent (fundador d'Al Tall), vam formar un trio de cançons "de tota la vida", on evocàvem els inicis d'Al Tall. Amb Naia he participat en diversos homenatges (Joan Fuster, Estellés, Al Tall, Miquel Gil...) i actuacions, compartint escenari amb artistes com Miquel Gil, Sva-ters, Katà, Lluís el Sifoner, etc. I, finalment, en solitari, com a cantautor, entre altres coses, vaig participar al festival Mostra Viva junt a Ximo Caffarena i Aina Sanç, on compartírem cartell amb gent de la talla de Pi de la Serra, Pep Botifarra, Carles Dénia o Andreu Valor; després, vaig participar al Circuit de Música del Calaix Jove de la Safor junt a altres 11 grups, on vaig obtenir el segon premi; també vaig amenitzar els premis de les Lletres Falleres al Musical de Benimaclet i vaig fer una participació a la Fira de Música de Benimaclet, de la mateixa manera que al Cant al Ras de Massalfassar; durant l'estiu vaig actuar junt a Ximo Caffarena (al baix) i Mercé Banyuls (violí) al Festival de Cantautors de les Festes Alternatives de Torrent junt a Miquel Gil i Pep Botifarra, i al concert de la Fira de Xàtiva amb Smoking Soul's, Arrap, Sva-ters i Pirat's Sound System. I, de moment, això és el que he fet.

• Uf, realment impressionant! De continuar així, Quim, d'ací a deu o quinze anys farà falta tota una prestatgeria plena de llibres si volem esmentar tot el teu currículum. I ara, bromes a banda, ens agradaria que ens explicasses quins són els teus projectes més immediats.

— Doncs de moment, com a cantautor, el que m'interessa és seguir composant cançons per a poder enregistrar, quan en tinga una nova collita, un altre disc. Primeres Intencions consta de vuit temes originals, enregistrats tots a ma casa, o siga que és un producte molt artesanal; i tot i que vam aconseguir una sonoritat realment bona per als mitjans amb què comptàvem, no deixa d'ésser més bé una maqueta, i m'agradaria poder enregistrar un disc meu en un estudi de gravació professional, i de cara a això estic treballant amb noves cançons, algunes totalment innèdites i d'altres que ja són habituals en el meu repertori però que encara no estan gravades. A banda, amb Naia també tenim nous projectes, de fet, l'EP No caminem sols el vam realitzar com una mena d'anticipació del nou directe i les noves sonoritats en què estem treballant, perquè la gent sabera que (després d'un parell d'anys prou parats) seguim fent coses i tenim moltes ganes de mostrar-les.

• Però parlem d'altres coses, si vols. Com veus l'actual panorama musical en la nostra llengua al País Valencià? És tan desolador com pareix, o és encara pitjor? Les institucions autonòmiques vos donen suport?

— A veure, si parlem estrictament de la música en la nostra llengua, podríem dir que estem vivint un dels millors moments dels últims anys, quant a la quantitat de grups i de gent fent música en valencià, la quantitat de concerts i festivals de música en valencià que hi ha durant l'any i la quantitat de gent que els segueix, dintre, a més, d'un ambient reivindicatiu i compromés amb la llengua i la terra.

Tanmateix, si ens parem a parlar de la nostra música tradicional, el panorama ja no pinta tan bé. Les agrupacions de balls i rondalla, les nits d'albades, el cant d'estil, les dansaes, etc., són peces importantíssimes de la nostra cultura i sovint sembla que ens hem oblidat d'elles i que la música valenciana vaga entre uns pocs estils relativament moderns i d'origen forà (com el rock, l'ska, el reggae, la música electrònica...) que han eclipsat per complet qualsevol altra vessant, diguem-ne, menys relacionada amb la festa i la "parranda". D'altra banda, és genial poder escoltar el rock, l'ska... en valencià, sense haver de recórrer a grups estrangers, és una altra manera de normalització (de la mateixa manera que es podria fer jazz, salsa, etc., també en valencià), però no ens hem d'oblidar que tenim una tradició musical molt ampla, que es pot renovar i ens pot servir per a donar-li més personalitat a la nostra música (com la versió de la Malaguenya de Barxeta que fa Obrint Pas, per exemple, un gran encert, des del meu punt de vista).

Per tots és conegut el fenomen Botifarra, que ha portat la música tradicional valenciana més enllà de les nostres fronteres i, de portes cap a dins, ha aconseguit que molts joves senten interés per les seues arrels musicals o, almenys, les coneguen. Tanmateix, encara falta un llarg camí per a una normalització total de la música en valencià, per tal que siga plural, pròpia i de qualitat. I de la mateixa manera podríem parlar dels balls tradicionals. Evidentment, les institucions públiques no mouen ni mouran un dit en aquest afer; però gent com el Botifarra, o Miquel Gil, o Carles Dénia, o com fins fa poc Al Tall, demostren que la música valenciana dóna molt més de si del que ens pensem i que cal recuperar-la, que no tot és rock i pegar bots!

• I ja que parlem del que estem parlant, deixa que et diguem que hem pogut observar que en les teues lletres es palesa un cert compromís polític i crític. Et consideres un cantautor reivindicatiu a l'estil de certs músics dels anys 60 o 70? En eixe sentit, quines creus que són les teues influències més pròximes?

— No, no m'agradaria posar-me l'etiqueta de cantautor reivindicatiu. Tot i que, com dius, sí que tinc diverses cançons que són reivindicatives, no és perquè siga un cantautor reivindicatiu, sinó més bé perquè sóc o em considere una persona reivindicativa, i el meu pensament, tard o prompte, esguita les meues lletres. Tanmateix, ni he centrat totes les meues cançons en la reivindicació, ni tinc intenció de fer-ho; hi havia diversos temes dels que sentia que havia de parlar, com la desobediència ciutadana front a un govern corrupte i podrit, o l'evocació del País Valencià arran de la prohibició d'usar el terme en l'administració valenciana, etc., però no em vull encasellar ací. Tinc cançons que parlen d'històries, algunes fantàstiques, altres reals, d'amor... simplement faig cançons per a cantar-les i no li done tanta importància al tema que tracten. En eixe sentit m'ha influït molt Joan Manuel Serrat, amb els seus primers discs en català, que no es poden considerar reivindicatius si es comparen amb els de Lluís Llach, per exemple, qui també m'ha influït molt. Cal dir que jo abans de fer les meues cançons, m'agradava molt cantar, i he cantat cançons de Serrat, de Llach, dels nostres Ovidi i Raimon, d'Al Tall, també de George Brassens, de Javier Krahe, he cantat molta cançó sud-americana, de Los Panchos, Antonio Machín, bossa nova brasilera (Tom Jobim, Joao Gilberto...) ranxeres mexicanes, folk americà a l'estil de Bob Dylan... i tot eixe bagatge m'ha influït i m'ha servit per a poder fer cançons musicalment molt diferents entre elles (sense oblidar, com deia abans, la nostra música, doncs entre les cançons es troben una havanera, una jota, una espècie de fandango, etc.). Per tot això no sabria dir quin tipus de cantautor sóc; diguem-ne que encara estic provant-me.

• I amb açò, donem per finalitzada l'entrevista; tot i que primer i per a acabar, ens agradaria que t'acomiadares donant algun missatge d'esperança o suggeriment o consell al jovent que ara comença en el fascinant i necessari món de la música. Nosaltres és que som una mica sentimentals!

— Doncs a tots aquells que formen o volen formar part del món de la música (i als qui no també, doncs la música és universal) els donaré un consell, una recomanació que a mi en el seu moment m'ensenyà mon pare i, realment, la compartisc al cent per cent. Escolteu música, escolteu i conegueu molta música, de tot tipus, de tots els llocs, de tots els temps, i descobrireu quasi infinites sonoritats que vos obriran un nou món de possibilitats musicals. Però, sobretot (de la mateixa manera que els andalusos amb el flamenc, els balcànics amb la seua música, i tantes altres cultures orgulloses de les seues arrels musicals) escolteu, conegueu i apreneu la nostra música tradicional, el nostre folklore musical, doncs és el que ens identifica i ens fa especials de cara a la resta món.

• Per Sico Fons

Deixa'ns el teu comentari!!

Atenció, comentaris Facebook!!!

Per a fer comentaris en LVDLV, és necessari que tingues activat el teu compte de Facebook en el mateix navegador en què estàs veient el nostre web ara mateix (no app). Si després de registrar-te en Facebook des dels comentaris de la nostra pàgina, veus que no s'ha activat l'opció de comentar, recarrega aquesta mateixa pàgina i et funcionarà.