ENTREVISTA.- Tot aprofitant l'eixida al carrer de "Coratge", el nou llibre-disc del grup musical Obrint Pas, decidim fer unes preguntes al trompetista i membre d'aquest grup Albert Benavent, natural de Tavernes. Per als més despistats o allunyats del panorama musical actual, direm que Obrint Pas és un grup que canta en valencià, que té un èxit aclaparador i indiscutible ací i fora de les nostres fronteres i que ha creat escola amb la seua barreja de rock, ska, folk, reggae i hardcore, incorporant als seus sons un dels instruments més tradicionals valencians, la dolçaina.
• Albert, ens agradaria que et convertires una mica en cronista oficial d'Obrint Pas i ens explicasses la seua història. Com, quan i per què es va crear aquest grup
— El Xavi Sarrià, el Jordi Pitarch i Carles Garcia es van conèixer a l'institut Benlliure de València. Compartien una sèrie de gustos musicals, polítics i, sobretot, un afecte molt gran per la llengua i la cultura nostra, la dels valencians. Van enregistrar la seua primera maqueta el 1994 i amb ella van resultar ser uns dels 4 guanyadors del III Tirant de Rock organitzat per Acció Cultural de País Valencià. I així començà tot. El 1997 gravaren el primer disc, La revolta de l'ànima. Van ser els primers en fusionar la dolçaina i la música tradicional valenciana amb el rock i la música ètnica.
• Com va ser que t'hi vas incorporar?
— Jo era molt jovenet i anava a estudiar al Conservatori de Carcaixent. Gràcies a unes amistats comunes vaig contactar amb gent d'Obrint Pas, que buscaven en aquell moment un trompetista. Parlàrem i més tard fou el mateix Miquel Gironès qui va vindre a ma casa a provar in situ els meus coneixements musicals. Recorde que jo vaig interpretar amb el trombó i una partitura acompanyat per Miquel que tocava una guitarra vella i atrotinada del meu germà. Es veu que li va agradar la meua interpretació, perquè l'endemà mateix vaig fer la meua primera actuació amb ells al Viña Rock. Allò va ser, ho recordaré tota la vida, el 2 de maig del 2002.
• Quina és la teua formació musical?
— Tinc el Mitjà de Clàssic i he realitzat uns quants cursets per a millorar la meua formació amb Benjamín Moreno, solista de l'Orquestra de TVE.
A banda d'això, he fet diferents col·laboracions i gravacions amb grups com ara Disidència, Boikot, The Toosters, Pirat's Sound Sistema O Pep Gimeno “Botifarra”.
També toque en Benimaklet Klub Ska, un projecte pensat per Marcos (trombonista d'Obrint Pas) i Arnau (guitarrista de la Gossa Sorda), en el qual ens hem ajuntat una colla de vells amics per a fer ska clàssic, però que s'ha consolidat com a grup i ja preparem el nostre primer disc d'estudi. També hem fet una gira per Alemanya.
I també he d'esmentar la xaranga Aigua Bruta 210, la qual vam formar quan només teníem 15 anys. Som amics des que començàrem a estudiar música quan érem molt menudets i amb qui he compartir un bon grapat d'històries que millor no comentar ací (rialles). En fi, músics de carrer!
• I quins altres gustos o afeccions tens?
— Sóc un devorador compulsiu de cinema. Des del més clàssic a les parides més grans. Adore el cine de Tarantino i el film “El Padrino”. I el film francés La Haine o també La vida de Bryan.
M'agrada molt el futbol, sobretot el Barça. I sóc soci del Llevant. De música, m'agrada tot... o quasi tot. Pink Floyd, Nirvana, Barricada, Kortatu, Negu Gorriak, Bob Marley, Mano Negra, The Clash, Skatalites, etc.
També m'agrada la novel·la de temàtica política. I atenció, m'agrada cuinar. Sobretot arrossos. Al forn, paella, caldós. De tota classe. I una altra curiositat que pot sorprendre: m'agrada anar a l'horta. M'agrada anar a treballar a l'horta amb mon pare.
• Caram Albert, eres un pou de sorpreses! Creus que és important cantar en valencià? Per què?
— Perquè és la nostra llengua, perquè pense en valencià, visc en valencià i ho faig tot en valencià. Per a mi és la cosa més normal del món. Cantar en valencià és una manera de reivindicar el nostre idioma.
• Com veus el futur de la música cantada en la nostra llengua?
— El veig molt bé. Mai havia vist el panorama de la música en valencià tan bé. I això a pesar de Canal 9 i la Generalitat. Mai havia existit tant qualitat i en tanta quantitat.
Si vols que et diga una cosa, els músics ni tan sols demanem ja ajuda ni la volem. Que ens deixen fer! Amb això ens conformem. La veritat és que en som molts, els que ens dediquem a açò. Tenim per exemple Orxata Sound System, Aspencat, la Gossa Sorda, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Kop...
• Vols comentar-nos alguna cosa sobre "Coratge", el vostre darrer treball?
— És un disc molt asserenat, de maduresa. S'ha cuidat molt la lletra i, sobretot, hem treballat molt els arranjaments de veus.
• Parla'ns del Festivern que s'acaba de realitzar ací a Tavernes
— Ha sigut un èxit total. Ha estat molt positiu. Com ja saben tots els taverners, ha sigut un èxit formidable per a l'economia vallera i també, pense jo, per a obrir mentalitats.
Abans de la celebració del Festivern va haver una campanya contaminadora contra aquest esdeveniment. Es pretenia demostrar que els nouvinguts ho farien tot malbé i ens destrossarien el poble, però res d'això ha succeït, abans al contrari. Com a membre d'Obrint Pas m'agradaria donar les gràcies, pel suport donat, a tot el Govern municipal i, especialment, a l'alcalde Jordi Juan.
• Parla'ns ara, si vols, de les gires que heu fet. Guardes algun record especial d'alguna?
— Uf, n'hem fet tantes! Hem estat a tot Europa. A Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Àustria, República Txeca, Euskal Herria, Holanda, Bèlgica, França, Portugal, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Sardenya i, sobretot, a Alemanya, que ja ens la coneixem de memòria. I també a Veneçuela, Cuba, el Sàhara, el Marroc. Hem estat en els festivals més importants de Catalunya i tot l'Estat espanyol. I també al Japó. Allà, en el Fuji Rock, tocàrem amb Manu Chao. També ací vam conèixer dos japonesos amb els que férem amistat i els va agradar tant la nostra música que després, més avant, van viatjar a posta a Euskadi per tal de tornar-nos a escoltar i veure'ns en directe. Una passada!
• I ara quins projectes teniu per al futur més immediat?
— Tenim pendents per confirmar algunes gires a Rússia (Sant Petersburg i Moscou), a Xile i l'Argentina. De gravacions, de moment res, que ara ja tenim faena intentant donar a conèixer el nostre darrer treball “Coratge”.
Com podeu observar, tot açò que vos dic demostra que cantar en català no és cap impediment per a fer música pel món.
• Per Sico Fons
