ENTREVISTA.- La flamant guanyadora del VIII Premi Benvingut Oliver de Catarroja (modalitat juvenil) és de Tavernes de la Valldigna i li diuen Empar Talens. Aquest prestigiós guardó l'ha aconseguit amb l'obra Jo sóc aquell que em dic. Ara, la curiositat ens rosega les entranyes i l'ànima i ho volem saber tot, tot i tot d'aquesta persona (bé, o quasi tot; tampoc volem ser impertinents ni mal educats!). Així doncs, la fem ben localitzada internàuticament i comencem les pertinents preguntes:
- Primer que res, Empar, deixa que et felicitem pel premi que has aconseguit. I ara ens agradaria que sadollares la natural curiositat dels nostres lectors i ens explicasses un poc quina ha estat la teua trajectòria literària i cultural fins ara.
— Jo sóc aquella que em dic Empar Talens i Grau (13.05.79), de Tavernes de la Valldigna però veïna del barri valencià de Russafa on, actualment, impartesc classes de Valencià: Llengua i Literatura, a un institut de la zona. Abans d’atrevir-me a escriure la novel·la guardonada m’he iniciat en el món literari i cultural local formant part de l’equip de redacció de la desapareguda revista Calba de l’associació la CALVA, on he publicat algun conte i algun que altre article. Per al grup valler Amanida Peiot he versionat uns poemes de Miquel Martí i Pol que han esdevingut la lletra d’una de les cançons del seu disc, titulada Boja com jo. També he actuat com a presentadora del cinqué festival Pop al carrer organitzat per LaCasaCalba (juliol del 2009).
D’altra banda, he participat en dues ocasions com a ponent en el LLETR3S valler. A l’edició d’abril de 2010 amb una comunicació sobre el vessant assagístic de l’obra de l’autor gandienc Rafa Gomar i, a l’edició d’abril de 2011, formant part de la taula redona i exposició sobre la figura de Víctor Peris i Grau amb una anàlisi de la seua literatura. La primera d’aquestes dues comunicacions ha estat publicada a la revista de literatura L’Aiguadolç sota el rètol «La poètica de la quotidianitat: notes sobre els apunts vitals de Rafa Gomar» (Núm. 37-38, Tardor de 2010), i per al pròxim número de la mateixa revista, un especial sobre literatura infantil i juvenil, veurà la llum el text «La contribució de Víctor Peris (Tavernes de la Valldigna, 1951-2010) a la didàctica de la llengua i a la literatura juvenil».
- I ara anem al gra: parla'ns de l'obra que t'han premiat.
— Es tracta d’una novel·la juvenil inspirada pels nombrosos casos d’infants desapareguts durant els anys posteriors a la Guerra Civil, aprofitant l’aparell repressor del franquisme més dur i la impunitat que oferia, unes desaparicions que s’haurien prolongat en algunes clíniques maternals vinculades a l’Església fins als anys huitanta. La notícia d’aquests robatoris, amb una connotació política en les dècades dels quaranta, cinquanta, seixanta i setanta, i orientats en els anys huitanta només al guany econòmic, ha estat i continua ben present en els mitjans de comunicació.
Jo sóc aquell que em dic aprofita l’actualitat i la història ―el caràcter històric― dels fets esmentats, a fi de bastir una història actual ―una ficció contemporània― sobre els orígens i la identitat, qüestions crucials i problemàtiques en l’etapa adolescent. Al jovent s’adreça així aquesta novel·la curta, que té en el nostre cap i casal, la ciutat de València, territori-laberint, i en el nostre poeta més popular i emblemàtic, Ausiàs March, guia-fil d’Ariadna.
- La veritat és que l'argument d'aquesta obra ens sembla més que interessant. Te'n vas documentar? Has conegut casos o persones implicades en aquests fets?
— He seguit la temàtica a través dels mitjans de comunicació com la ràdio, la premsa, la televisió i sobretot per mitjà de la xarxa. I no, no conec cap cas concret, encara que tinc la sospita d'uns quants.
- Quan podrem gaudir del llibre?
— Segurament a febrer del 2012. Encara que això depén de l'editorial, clar.
- Potser ens podries parlar ara de quines són les teues influències literàries.
— Si parlem de narrativa, tinc especial devoció per les obres d'autors clàssics com: Isaac Asimov, Edgar Allan Poe, o Jules Verne. D'altra banda, entre els autors actuals m'agrada molt la prosa de Joan Francesc Mira, Urbà Lozano o Xavier Aliaga.
En el camp de la poesia, a banda dels poetes per excel·lència que en són molts (March, Carner, Estellés...) destacaria un planter d'escriptors joves clarament captivadors com: Isabel Garcia Canet, Rubén Luzón, Eduard Ramírez, Begoña Mezquita o Begoña Pozo. O d'altres més consolidats com Ramon Guillem o Anna Montero. També m'encanta l'assaig de Vicent Alonso, o l'assaig i la narrativa de Rafa Gomar.
- De quina manera creus tu que condiciona o marca el fet d'escriure en la nostra llengua ací i ara?
— Escriure en la nostra llengua és una simple qüestió de naturalitat, i en el meu cas és també una qüestió de principis. Cal aconseguir que la llengua es normalitze en tots els àmbits i el de la literatura no ha de ser menys. Per aconseguir-ho cal trencar tots els prejudicis, malauradament, encara existents entorn de la nostra llengua.
- I per acabar, i com no podia ser d'una altra manera, dis-nos, si t'abelleix, quins són els teus projectes futurs dins del món de la literatura o en qualsevol altre vessant cultural o artístic.
— Tot i que encara no tinc res clar, m'agradaria tractar alguns aspectes relacionats amb la memòria col·lectiva que cal explicar als més joves perquè no caiguen en l'oblit. Però, com en tot, el temps i la inspiració hauran de fer el seu camí.
