ENTREVISTA.- La vam conèixer durant la seua estada a Simat i prompte ens vam fer amics i admiradors d’aquesta escriptora argentina nascuda a Avellaneda que a hores d’ara viu a Gandia i acaba d’organitzar el lliurament de la vuitena edició dels premis dels “Certámenes Internacionales La Lectora Impaciente” a Gandia. Són, concretament, el Vuité de Poesia i el Seté de Relat. Parlem amb ella (la traducció és nostra).
• Adriana, ens agradaria que ens parlasses un poc del teu passat a l’Argentina i de les circumstàncies que et van obligar a fugir-ne
Havia publicat amb altres poetes “Improntus 6” en 1968 (tenia 23 anys), Borges s'havia compromès a prologar-lo i finalment, pels seus problemes de salut, ho va deixar en mans del seu ajudant de càtedra Celia Pasquero realitzant abans, però, un comentari personal a cadascun dels set autors. En 1972 Juan Jacobo Bajarlía, un extraordinari escriptor i editor, em va publicar “Los espejos”. Havia fet diversos programes de ràdio. Vaig eixir de Buenos Aires al novembre de 1973, treballava en una multinacional que en assabentar-se que estava amb altres companys organitzant-nos sindicalment em van acomiadar. Jo a més estava organitzant un gremi d'escriptors i participava en diverses associacions culturals. En aquell any participava, a més, en un programa diari nocturn en Radio Splendid de Buenos Aires, realitzava la secció cultural i diverses vegades havien vingut a indicar-me que anara amb compte amb els personatges que convidava. Les tres A cada dia es cobraven un personatge del món de la cultura, vaig sentir que havia d'anar-me'n, vaig comprar el passatge de vaixell a Itàlia amb la indemnització que em va donar l'empresa per acomiadament.
• Conta'ns el teu periple per Europa
La meua primera residència a Europa va ser Roma, vaig treballar realitzant programes de ràdio en castellà per a la RAI i traduccions per a un distribuïdor de cinema. A l'octubre de 1974 la RAI em beca per a estudiar a Florència “Adreça i producció de programes de TV”, un curs on vaig conèixer al que ara és el famós actor Xavier Elorriaga. En aqueix moment era un professor d'Universitat i excel·lent periodista. En tornar a Espanya va decidir dedicar-se completament a l'actuació i va ser un dels que van organitzar la primera televisió a Euskadi. A la fi de març de 1975 vaig viatjar a Londres on vaig realitzar un petit curs de cinema i vaig presentar el meu currículum a la BBC, lamentablement em van diagnosticar una malaltia. Havia conegut en una manifestació a l'agost d'aquell any al que ara és el famós escriptor José Antonio Millán, que em va convidar a vindre a Espanya, a Madrid. Entre els actes d'aqueixa manifiestació vaig concórrer a un recital on vaig escoltar per vegada primera Lluís Llach.• I ara parla’ns d’Espanya. Madrid, Rascafría...
• I per què o com vas anar a parar ací, concretament a Simat i a Gandia?
Al gener del 2004 el meu marit i jo vam decidir cercar un lloc més agradable on viure els nostres últims anys, una amiga ens va parlar de Simat. Vivíem en la vall de Lozoya, envoltats de muntanyes i cercavem un altre paisatge similar però prop del mar, la vall de la Valldigna i ens vam mudar al maig. Desgraciadament el meu marit mor sobtadament als tres mesos de mudar-nos.
• I ara parla’ns dels teus premis. Esplaia't, si us plau.
Els premis naixen a l'agost de 2002, ja tenia el meu web i sorgeixen com a producte de l'enuig que vaig viure en participar en un certamen en la Sierra com a jurat i veure el baix nivell dels treballs que van premiar la resta dels jurats. Vaig decidir realitzar jo un certamen de poesia internacional i vaig ser recolzada pels restauradors de la zona, suport que seguisc tenint malgrat la distància.
• Com veus el futur de la literatura? Internet és una ajuda o tot el contrari?
Crec que Internet permet conèixer moltíssims autors d'excel·lent vàlua que tenen difícil accés al món de la publicació; és un marc d'aprenentatge, de prova i de llançament.
• En saps alguna cosa de la literatura valenciana?Encara que ja havia llegit autors valencians al llarg de la meua vida, quan vaig arribar a València vaig començar a llegir-los en valencià. Encara se m'escapen alguns girs idiomàtics, però amb el temps podré comprendre'ls totalment. He anat coneixent poetes i narradors d'enorme vàlua, vaig conèixer en un recital Marc Granell, al que admire i considere un amic, a Josep Piera, que ha sigut jurat dels meus certàmens, Alfons Cervera ha participat en el Club de Lectura que vaig portar en la Biblioteca Central de Gandia de 2006 a 2007. He organitzat trobades en la Casa de Cultura “Marquès González de Quirós” amb Joan Olivares, Àngels Moreno, Ignasi Moreno, Josep Piera i altres escriptors. En Donart Gandia, exposició de dones artistes que vaig organitzar en 2009 en el Palau Ducal es van llegir poemes de Teresa Pascual, Maria Josep Escrivà, Àngels Gregori, Christelle Enguix, Ana Isabel Llopis, etc.
• I ara mateix com ho portes per Gandia?
Des del 2007 porte el Taller de Creació Literària de la Universitat Popular de Gandia i coordine Lletres, una publicació anual amb treballs dels alumnes i un certamen de relats breus en castellà i valencià. A més he participat i participe amb treballs en els Llibrets de la Falla Plaça del Prado, Serpis i del Grau.
I d'aquesta manera, ens acomiadem –de moment– d'aquesta polifacètica escriptora argentina i de la seua frenètica activitat cultural. No volem furtar-li més temps, que el necessita.
• Per Sico Fons
