La Veu de la Valldigna Digital

 Des de Salvador de Bahía, Brasil, ens arriben Taize i Edu, un duet musical que resideix per aquestes terres des de l'any 2001 i que ens deliten amb ritmes procedents del nord-est brasiler barrejats amb funk i pop-rock.

Van participar en la pel·lícula espanyola d'Imanol Uribe “La carta esférica” basada en la novel·la homònima d'Arturo Pérez-Reverte. I també han actuat, entre d'altres, en festivals com el XIV Festival Internacional de Blues de Cerdanyola (2001), Festival de Música Multicultural a Ceuta (2005), VAD Festival de Girona (2003), Festival BARNASANTS (2005), Festival San Blas en Vivo (Madrid, 2007) o el XX Festival Internacional de Música de Gandia (2009).

Tot aprofitant l'avinentesa de què actualment viuen ací, a Tavernes de la Valldigna, els fem unes preguntes per assabentar-nos millor de qui o què són ells; ella, Taize, veu del duet, i ell, Edu, guitarra rítmica i solista.

• Com que no som gens originals ni ho pretenem ser, començarem pel principi. Parleu-nos, si us plau, de com vau començar la vostra carrera musical per allà el Brasil i de com us vau conèixer.

(Taize) Vaig iniciar la meua trajectòria artística a Salvador de Bahia als 15 anys, participant en grups de teatre i formant part de diversos projectes musicals i d'altres àmbits artístics. Edu va començar la seua vida musical a Brasília, capital del país, traslladant-se en 1990 a Salvador de Bahia on va anar a tocar, col·laborar i gravar amb diversos grups musicals locals, com Trívia, Homens de Battom, Rapa Nui i Cicoguita, per citar-ne uns quants. En 1998 ens vam conèixer en la Banda Cactus Groove, un quartet de versions de rock brasiler internacional. Amb aquest grup vam estar 2 anys fins que, en el 2000 creàrem el duo TAIZE, projecte amb cançons pròpies.

• I per què vau decidir travessar l'oceà i traslladar-vos a Europa?

(Edu) En el 2000 ja volíem dur la nostra música més enllà de Bahia. Pensàvem d'anar a Sao Paulo o cap a altre altre país. Animats per amics que aleshores vivien a Espanya, vam començar a contactar per Internet amb sales i festivals d'ací. L'ocasió la vam tindre quan vam rebre la invitació per a tocar en el XIV Festival de Blues de Cerdanyola. Vinguérem de Brasil els dos i ací vam formar un grup amb el baix australià Geoff Cain (disc d'or al seu país amb el grup Southern´s Sun) i Cidao Trindade, bateria brasiler (ex Arrigo Barnabé). Després han anant sorgint més propostes per a tocar en altres llocs i ens hem anat quedant ací fins avui mateix. Ja som residents!

• I ací a Europa, amb què us vau ensopegar?

(Edu) Ens hem ensopegat amb un continent (Europa) i un país (Espanya) que valora molt l'art, i també amb molta gent de gran cultura musical.

(Taize) Vam arribar a Barcelona i ens hi vam trobar amb molts artistes i amb una ciutat multicultural, com crèiem que era Europa. A més a més, ens ha engrescat molt veure el valor que hi donen a la música brasilera i als músics de Brasil. Hem trobat productors que ens han portat de gira pel sud d'Espanya i Extremadura i que han volgut involucrar-se amb nosaltres en la producció i gravació del nostre primer disc, Algo así.

• I com va ser que vau arribar ací, al poble de Tavernes? Hi coneixíeu algú?

(Taize) Vivíem a Madrid l'any 2007 i va ser llavors que vam rebre una proposta molt interessant per a tocar de manera fixa en un local de València. Abans de traslladar-nos, miràrem per Internet algun poble proper al mar on poguérem viure tranquils per anar-hi a tocar i assajar, i també on poguérem desenvolupar les composicions del nostre segon CD. Vam trobar una casa ben bonica, a primera línia de la platja en un poble encantador: Tavernes.

• Què us sembla l'actual panorama musical valencià? Us agrada? Us desagrada? O no sabeu ni contesteu?

(Taize) En arribar ací hem descobert l'alt nivell musical de la terra valenciana; cosa que ens ha sorprés i estimulat molt. Si parlem només de Tavernes, hem de dir que hi ha ací una gran quantitat de músics i de grups de música ben bons, la qual cosa és molt interessant.

(Edu) Pel poc que encara conec del País Valencià i del seu panorama musical, crec que s'hi nota que està en ple moviment i evolució i hom veu que sorgeixen cada volta més grups i artistes nous, entre ells talents (tot parlant d'instrumentistes) de nivell internacional.

• I la gent o la vida en general? Són molt diferents?

(Taize) Són dues realitats molt diferents, Brasil i Espanya, Amèrica i Europa; la manera d'actuar la gent, de veure les coses, etc. canvia molt d'una cultura a una altra. Allà la gent té moltes il·lusions i esperances, són més positius. Ací veig que la gent és massa realista; i no són tan esperançosos.

Tanmateix, hem estat per Andalusia, Catalunya, Galícia, Madrid i ara València, i hem topat sempre amb gent simpàtica. Hom pot dir que ací, generalment, la gent és alegre i oberta. El clima també és privilegiat i no castiga tant als estrangers “latinos” com en altres països del nord d'Europa.

(Edu) Brasil és un país molt gran i que està en desenvolupament, i allò que s'hi nota a primera vista són les diferències socials, cosa que ací a Espanya no s'aprecia tant. Quant a aquestes diferències, hi ha allí un comportament social confús. Políticament parlant, al Brasil la corrupció és extrema i hi ha molt de fanatisme religiós; la gent mata o roba i després en les seues cases, als cotxes o en les camises que porten, hi pots llegir paraules com “Déu és fidel”.

• Ens podríeu parlar més detalladament sobre les vostres experiències en els festivals musicals on heu participat i, sobretot, de la vostra participació en el film “La carta esférica” d'Imanol Uribe?

(Taize i Edu) Ha estat una experiència inoblidable participar en la pel·lícula “La carta esférica”, al costat de tants grans noms del Seté Art, com els actors Aitana Sanchez-Gijón, Carmelo Gómez, Enrico Lo Verso, el director Imanol Uribe, el director de fotografia Javier Aguirresarobe. La invitació ens va arribar després d'un càsting a nivell nacional, però allò que més ens ha sorprés ha sigut el fet que, a part de participar-hi com actors (interpretant el nostre paper en la vida real), hem interpretat dues cançons del nostre primer CD: Algo así i El mar mediterrani, ja que al director i a l'equip els van agradar.

La gravació es va fer a Cartagena a la vora del mar i va suposar un gran plaer ser artistes de cinema per un moment. Hem observat com treballen minuciosament en una determinada escena per a aconseguir l'objectiu esperat. Vam gravar la part nostra de colp, però vam necessitar moltes hores més repetint la escena, ja que gravaven des d'un pla pròxim, després, des d'un pla mig i finalment un ultim pla general. Tot està molt ben estudiat, proven els llums, després et retoquen el maquillatge, els cabells, etc. Ens van mimar molt els de l'equip (rialles)! També vam estar parlant amb l'Aitana Sánchez, la qual ens ha demostrat ser, a més d'una gran actriu, una gran dona. Estiguérem una estona també amb l'actor Carmelo Gómez, una persona molt graciosa i simpàtica.

(Taize) També hem participat, amb una immensa joia, en tots els festivals espanyols on ens han convidat. Cadascun amb la seua particularitat, però amb la mateixa importància. El Festival de Música Multicultural de Ceuta ha sigut per nosaltres una experiència molt bonica ja que érem capçalera de cartell i l'esdeveniment s'ha celebrat en aquesta ciutat tan particular, on s'hi viu una mescla de cultures. Tocar en el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola també ens va suposar un gran plaer, ja que hi han passat noms de la música tan grans com Johnny Winter y The Duke Robillard Band, entre d'altres. El VAD Festival ha estat quelcom màgic ja que era un festival dedicat a les arts digitals i hem fet un trio amb l'artista plàstica catalana Francesca Llopis, el TLLT, i hi vam presentar un treball interdisciplinari, “Sapos y neuronas”, mesclant música, poesia, pintura digital i projeccions. En aquest festival hem fet de teloners del gran artista multimèdia Marcelli Antúnez. En BARRIBROSSA repetírem el trio TLLT, però amb un altre espectacle multimèdia, “Galls i raps: Brossanova”, on musicàrem poemes del brasiler João Cabral de Melo Neto i del català Joan Brossa.

• I per acabar, quins són els vostres projectes musicals per a la futur, el més immediat i el més allunyat?

(Taize) Estem dedicant-nos en aquests moments a la preproducció i arranjaments de les cançons que formaran part del nostre segon disc. Costa dedicació i temps. La nostra intenció és trobar una discogràfica per editar-lo. Futurament pense fer un documental musical, estic encara madurant el projecte. Tinc també plans futurs relacionats amb un musical.

• Per cert, no podem estar-nos d'acabar sense preguntar-te abans pel teu nom, Taize. Què és, brasiler? Procedent de la mitologia grega o què?

(Taize) No sabia fins fa poc el significat del nom Taize. Buscant, vaig trobar que prové del grec. Deia en un dels llocs que he buscat: Taiz: la que s'admira, que es completa (rialles). Em va fer gràcia.

• Ah, i una cosa darrera: què ha de fer la gent si vol escoltar la vostra música gravada?

(Taize) Poden tenir accés a cançons, videoclips, fotos de concerts, agenda en la web: www.myspace.com/taizebr i també cercant en youtube. En els concerts venem el nostre CD Algo así. Per cert, actuarem en las Festes de Gandia, el pròxim dia 2 d'Octubre. Esteu tots convidats! E-mail per a contacte/concerts: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites que el JavaScript estigua habilitat per a mostrar-la .

• Per Sico Fons