• Jacob, conta’ns com vas començar en tot açò i explica’ns què és exactament el que fas
— La veritat és que això és una pregunta que m'agrada contestar a la gent, perquè el meu inici en el món de l'atletisme va ser un poc anecdòtic.Als 14 anys vaig començar jugant al futbol en la UD Tavernes, vaig estar 2 anys, fins als 16 anys. Per motius personals vaig decidir abandonar la pràctica del futbol. Quan anava a l'escola ja tenia un fons increïble que em feia destacar bastant dels rivals. Com tots els que hem passat pels col·legis, hem fet els tradicionals “camps a través” d’olimpíades escolars. Ací ja destacava en la meua faceta d'atletisme on guanyava quasi totes les carreres i anava agafant molta confiança en este esport tan sofrit.
Sabia que tenia un gran fons i que podia aguantar prou bé els kilòmetres. Em demanaren des del club d’atletisme la Valldigna de fer la tradicional Volta a Peu a la platja de Tavernes; no m'ho vaig pensar gens, no coneixia pràcticament a ningú i vaig córrer. Hi havia un atleta que quan vam acabar de córrer em va dir que no podia ser veritat que jo l'haguera guanyat. Em va preguntar que des d’on havia eixit i jo li vaig dir que havia fet els mateixos kilòmetres que ell. En acabar la carrera un dels entrenadors d'aquella època em da dir que baixara al camp de futbol, en concret al Vergeret on tenim ara la seu de l'atletisme i on entrene amb els altres atletes. Des d’ací, ja entrenant, em van confirmar que jo tenia raó, que en aquella volta a peu sí que vaig guanyar a aquell atleta del club.
Des d’eixe moment estic entrenant com a atleta que em considere.
El que faig principalment i m’ha fet arribar on estic és el "camp a través", més conegut pels atletes com "CROSS". És una modalitat on es corre per terrenys arenosos, gespa i a vegades amb zones muntanyoses de molts canvis com pujades, baixades, corbes... El més complicat és quan el terreny està humit i fangós.
Encara que la meua especialitat és la modalitat cross, li pegue a tot, com es sol dir. Quan acabe amb el cross, també passe a la pista, per intentar fer alguna bona marca i intentar estar en el més alt possible; també córrec en algun campionat nacional en pista. Tot açò es el que faig, i el que fa normalment un atleta.
• T’has sentit ajudat per la gent? Amb això volem dir, pels familiars, pels amics, per les autoritats municipals i per les autonòmiques.
— La veritat és que he d’estar agraït al club d’atletisme La Valldigna perquè amb ells m’he format com a atleta i amb ells entrene a diari. Ells m’han donat molts consells i és per això els done les gracies perquè m’han ajudat a ser un bon atleta.
També a la gent del carrer, coneguts o no, que sempre m’han animat quan m’han vist. Això és molt important per a mi. Només amb una paraula d’ànim m’ajuden per a seguir endavant.
Però sobretot, a la meua família, pares i germans que em veuen quan arribe a casa cansat dels entrenaments i em donen ànims, o quan van a vorem a les curses.
I també a tots els llocs on sempre he corregut oficialment. De veritat que els done les gracies de tot cor i una abraçada.
Pel contrari, estic molt descontent amb les autoritats municipals i autonòmiques, perquè considere que no m’han ajudat en res, mai hem tingut cap ajuda econòmica per part de l’ajuntament per a promocionar la pràctica d’aquest esport, perquè només pensen en altres esports que es practiquen al poble i mai en l’atletisme, que el tiren per terra i en este cas a mi.
• Parla’ns, ara sí, del teu currículum esportiu.
— Tinc 23 anys i vaig començar al 2002 amb 16 anys. He participat en 4 campionats d’Espanya. El millor lloc que he aconseguit va ser quan vaig anar a Vitòria al Nacional de cross juvenil en l’any 2002, però també he estat en altres campionats d’Espanya com enguany per exemple a Albacete en el cross sènior absolut
I també he guanyat altres campionats. El 2002 vaig ser campió en l’Autonòmic i en el Provincial a Castelló en la categoria juvenil.
El 2003 també vaig ser campió provincial a Utiel.
He participat també en cross internacionals importants, el cross del calzado a Fuensalida (Toledo) on vaig quedar en segon lloc, el de la Constitución a Madrid i a Torre Donjimeno, Jaen, vaig quedar el tercer.
• T’agradaria dedicar-te professionalment a açò?
— Com tot esportista implicat en la seua labor, en el meu cas en l’atletisme, m’agradaria arribar a ser professional. Però en estos moments no veig cap opció, perquè no tinc ajudes com per a arribar fins ahí. Es necessiten moltes coses, la principal, l’ajuda econòmica, i en estos moments està malament.
• A què et dediques en la teua vida diària?
— La veritat és que he de tindre una gran força de voluntat. Treballe en la construcció, faena no molt compatible amb l’atletisme, però he de donar gracies perquè a pesar del treball, he arribat on estic. Treballe 8 hores diàries, quan acabe em pose l’equip i me’n vaig a entrenar, moltes vegades sense ganes, però la força de voluntat que tinc i la meua qualitat m´han dut a ser qui sóc, un atleta amb fons.
• Una pregunta ara, no sabem si incòmoda o complicada: Per què creus que la gent competeix en campionats? Per afany de superar-se? Per guanyar prestigi? Perquè és saludable? Per guanyar diners? O és simplement una mostra més de què vivim en una societat molt competitiva?
— Jo crec que en este món en el que vivim hi ha de tot. Puix ací passa el mateix i hi haurà de tot. Jo, com atleta, intente superar-me cada dia que passa en els entrenaments al mateix temps que faig vida saludable. Si al mateix temps hi han ajudes econòmiques molt millor, perquè jo voldria ser atleta professional, però de moment estic treballant perquè tinc que viure i d'ajudes econòmiques no n'hi ha. Quan passe el temps no se sap què pot passar però ara de moment a treballar, i a entrenar, per descomptat.
• Com veus el món de l’esport a Tavernes? Tenim bones instal·lacions? Hi ha afecció?
— Pense que tenim grans esportistes i que si continuem així n’hi hauran molts més. Això és difícil perquè no tots podem arribar a ser grans. Has de sacrificar-te molt, siga l’esport que siga, per a intentar superar-te i destacar en l’esport que practiques.
Per afició que no siga. Ací al nostre poble n’hi ha de molta, uns mes que altres però crec que no ens podem queixar.
Les instal·lacions, no pense que són les millors de Tavernes; hi ha altres esports com el futbol o el bàsquet que tenen les seues instal·lacions, com són el camp de herba artificial i el pavelló cobert.
Jo, com a esportista que a tantes instal·lacions he anat i competit, em done compte que pobles més menuts que Tavernes tenen pista d’atletisme i Tavernes, amb 18.000 habitants, no en té cap. I no sols em referisc a l’atletisme, hi han moltes altres modalitats esportives que tampoc tenen un lloc on entrenar. Amb això m’agradaria dir que el poble de Tavernes té grans esportistes però no les instal·lacions adequades per a cada esport, i a vore si açò canvia.
• Quines altres activitats humanes t’interessen? Futbol, tennis, bàsquet, literatura, cinema, Internet, prendre el sol a la platja, columbicultura, jugar al truc?
— La veritat és que de totes eixes activitats m’interessen totes; però em quedaria amb 3, Internet, prendre el sol a la platja i, sobretot, sóc un fanàtic del futbol (després de l’atletisme, clar) que és l’esport que vaig practicar abans de començar la meua etapa com a atleta. I per descomptat sóc un fanàtic del "València CF."
• I ja per a finalitzar, dis-nos quins són els teus projectes o desitjos per al futur.
— M’agradaria continuar entrenant a este nivell i poder arribar a lo més alt. Dedicar-me simplement a l’atletisme, però sempre amb ajudes econòmiques, perquè com sabeu este esport es molt sofrit.
