• Ens podries explicar com et vas interessar pel món de la cançó i com ha estat fins ara la teua carrera musical?
— Vaig arribar al món de la cançó per afinitat amb la música i amb l’escriptura. És un gènere que permet combinar les dues facetes i m’hi trobe prou còmode. La “meua carrera musical” ha anat molt vinculada a la meua carrera professional com a actor, cantant i pallasso a la companyia Pluja Teatre i a l’ONG Payasospital. Diguem que ha anat fent-se a poc a poc, sense interès perquè fóra cap carrera musical sinó més bé un divertiment.
• Parla’ns de la gravació i presentació del teu disc
— La gravació d’un disc és una carrera de fons que comences amb molta força i que acabes de la millor manera que pots. L’enregistrament de Pròxim, que arreplega un grapat de cançons que fa molt de temps que m’acompanyen, ha sigut llarg i complex, però al remat estic orgullós i satisfet pel resultat. Crec que és un disc que sona com hauria de sonar i on les cançons tenen la personalitat que havien de tindre. Pel que fa a la presentació, que es va fer al mes de març a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, vaig intentar que fora la posada de llarg del disc i que hi estigueren tots els músics i amics que d’alguna manera han participat en la gravació. Va ser un concert molt emotiu.
• Com s’han portat les autoritats locals i autonòmiques amb tu (si és que s’han portat d’alguna manera)?
— De les autoritats autonòmiques no diré res. De les locals podríem deixar-ho en què han mostrat un cert interés pel projecte i estem a l’espera que eixe interés prenga alguna forma.
• Una pregunta gens ingènua, el fet de cantar en valencià, ha representat algun obstacle en la teua carrera?
— A nivell personal i artístic no representa cap problema per mi haver triat la meua llengua com a mitjà d’expressió, entre altres coses perquè crec molt en la capacitat expressiva i la sonoritat que té, i perquè seguiré usant-la fins que em vinga en gana. Algú sí que m’ha advertit de vegades que pot perjudicar-me a nivell professional i de difusió, i que potser seria més just que tinguera una projecció més àmplia.
• Fa uns tres anys et vam veure en un concert a Benifairó junt a altres músics. Intentàveu manifestar la vostra oposició a la Línia d’Alta Tensió d’Iberdrola. El compromís polític és important per a tu?
— Personalment no m’interessa el compromís polític més que el compromís personal o el compromís social. La meua música no té un compromís polític, potser té un compromís personal amb la gent amb qui compartisc llengua, territori i cultura, i sobretot amb la gent que vol que aquesta llengua, aquest territori i aquesta cultura siguen respectats i puguem tindre la dignitat que ens mereixem.
• Per cert, en aquella ocasió vas actuar junt a Ximo Caffarena i altres músics. Podries comentar-nos alguna cosa d’aquella col·laboració?
— Al concert de Benifairó vaig tocar amb Ximo i els quatre saxos (Gerard Verger, Hugo Canet i Àngel Molina) i va ser l’inici del projecte de la gravació de Pròxim. Fins i tot algun dels arranjaments de Ximo que vam utilitzar aquell dia també apareixen al disc. Va ser un dia molt important.
• A quin músic o cantant t’agradaria que et compararen?
— Amb qualsevol que entenga la música com a mitjà d’expressió i tinga un compromís a l’escenari com a espai de comunicació. Ara més que mai, les arts escèniques exigeixen que l’artista es comunique amb el públic en directe, que la música estiga viva.
• Com veus el futur de la música en valencià?
— Sincerament no veig cap futur de “la música en valencià”. Veig el futur de aquells que continuen treballant en la música i en la llengua, i el futur d’aquelles persones que continuen apreciant i necessitant eixe treball. El futur ja vindrà com haja de vindre.
• I el teu propi futur
— Supose que el futur passa per seguir treballant amb el material per a un nou disc i fer concerts, que és el que ens agrada. Tot esperant –i desitjant– que no li’n falte gens de feina, ens acomiadem d’aquest jove cantautor de Benifairó. Que la sort i les Muses t’acompanyen.
