A voltes, per llocs tan insospitats com pubs o altres llocs més o menys alternatius, ens podem trobar sorpreses en forma de llibres de poemes o música totalment automarginada dels circuits comercials.
Com a exemple tenim un poemari autoeditat per Núria, una simatera que ens trobem en paper, cd, carn i ossos, al pub Magik de Tavernes. Parlem emocionats amb ella:
• Primer que res, ens agradaria saber com hem d'anomenar-te, Núria o Nurionte:
— El meu nom es Núria però alguns amics i familiars en diuen Nurionte, perquè la meua germana Rosa en va traure aquest nom de xicoteta, així de senzill. Vaig decidir signar el llibres amb aquest pseudònim, i fins i tot tinc una web amb eixe nom que podeu visitar: www.nurionte.com.
• Què intentes ser, poeta, música o pintora?
— Al meu cas en particular les tres estan molt influenciades entre elles. També he fet teatre, així que com practique moltes disciplines supose que seré una barreja de totes. Ara estic intentant traure avant el projecte d'un curtmetratge, però es molt complicat trobar finançacio.
• El compromís polític sembla amarar tota la teua obra. Això és així o és una falsa impressió nostra?
— Si des de sempre la meua obra ha estat marcada per la política i per altres temes molt diferents, com la natura, el amor, la mort, la historia, la ciència, la vida...
• Creus que l'art pot millorar la societat?
— Si i tant, i crec que la seua influència positiva ha segut molt important al llarg dels segles, des de l'art prehistòric fins als mes moderns esdeveniments artístics i culturals actuals.
• Creus que aquesta societat està una mica fotuda? Una mica?
— Hi ha canvi climàtic, guerres i violència, fam i pobresa... Crec que hi ha mes milions de éssers humans que pateixen, que els que podem dir que estem be o som “feliços”.
• Per què no ens parles del teu passat creatiu. Com et vas interessar per la poesia o la pintura?
— Escric, pinte i toque la guitarra des de sempre, però va ser al any 1.997 quant vaig decidir publicar el meu primer poemari, titulat “24 Poemas Crónicos y Estricina”. Uns anys desprès va vindre “Poemas Mal Curados” i així fins el meu nou i últim llibre.
• I ara parla'ns, si et plau, de la teua última obra, “NUEVOS POEMAS ORGÁNICOS”
— Esta tercera autoedició poètica l'he fet en un format diferent, es un llibre-disc. El llibre de poesies porta al final un CD amb 24 noves cançons d'autor, gravades a varis estudis de música diferents. He fet per ara tres concerts en directe per presentar-los.
• És difícil entrar en el món editorial o musical més convencional, o ni tan sols ho has intentat?
— Fa poc que he acabat la distribució del nou llibre per Valencia, Barcelona i Madrid, en llibreries de tot tipus. Algunes son mes “underground” i alternatives, altres son col·lectius culturals associats, també llibreries de temàtica especifica i altres son mes convencionals, com les clàssiques llibreries de barri.
• I per a finalitzar, has intentat alguna vegada escriure en valencià?
— Clar, tinc molts poemes escrits en altres llengües, i en Valencià justetament algunes poesies molt feministes.
