Hui conversem amb Josep Enric Grau, un artista valler difícil de catalogar que com a mínim haurem de considerar original i polifacètic. Malgrat la dificultat que representa trobar temps per a veure's amb algú que es recorre, espectacle a espectacle, tota la nostra geografia i també la de fora, aconseguim, per fi, xarrar en fructífera i plaent conversa:
• Una pregunta que potser et sorprendrà: què ets, poeta, artista, escultor, músic, tot alhora?
Tot alhora. Jo em considere poegrafista. De menut, quan em preguntaven què volia ser de major, no sabia mai què contestar. Ja de major, vaig anar treballant amb els diferents àmbits artístics i, realment, ho vaig provar tot. I vaig veure que m'agradava tot. Així que fora etiquetes; sóc poeta, artista, músic, pintor i escultor alhora. És a dir, poegrafista.
• Parla'ns de la història de la teua vida artística. Dels teus principis
— Vaig començar amb la poesia, i també amb el teatre. Vaig fer un taller de teatre a l'Institut de Tavernes amb els xicots de Pluja Teatre... Bé, ara que ho pense, el meu primer enlluernament amb el món de la faràndula, fou durant 6é d'E.G.B. quan vaig formar part d'una funció de classe. Més tard, a poc a poc, ja van anar venint la música, l'escultura, etc. Descobriment rere descobriment, enlluernament rere enlluernament.
• Ja que sembles abraçar tots els gèneres, ens podries dir quins són els teus referents en poesia, escultura, pintura o música?
— Buuf! (sospir no sé si de fatiga o d'impotència) És que si en dic un, els he de dir tots. I en són centenars. En poesia Joan Brossa sembla el més evident, però també tenim el Josep Vicenç Foix, i el Carles Riba, i Ausiàs March, i Vicent Andrés Estellés, el Gabriel Ferrater i, fins i tot, el Pere Quart.
En escultura podríem començar per Miquel Àngel, continuar amb Giacometti i Henry Moore fins arribar -i sisplau no em mires amb ulls de sorpresa- a un Botero.
També admire músics com Carles Santos o John Cage.
I en pintura, tots. Des del Quattrocento fins als temps moderns; des de Giotto fins a Picasso.
• Com trobes l'acolliment del públic? Entén el que intentes expressar o comunicar? Li agrades? Et rebutgen?
La primera reacció sol ser de sorpresa. No s'esperen una cosa així i senzillament no saben com catalogar-me. No sé si els agrade, però trobe que no els deixe indiferents. Sovint crec que volen que done més importància a l'humor.
• Et consideres un artista que trenca amb la tradició, o més aviat creus que s'han de respectar, o si més no, conèixer els clàssics?
Em servisc de la tradició, però no la utilitze com a mirall. No m'hi veig reflectit. Si faig un sonet seguint el ritme de la bateria, potser això pot semblar més modern i trencador. La gent no sap com etiquetar-ho, però en definitiva, el faig gràcies a gent del passat com Ausiàs March, posem per cas.
• Com és la teua relació amb la classe política valenciana? Creus que els nostres governants tracten com cal la cultura i l'art?
— Jo no hi tinc cap relació. Trobe que caldria potenciar, independentment dels colors polítics, la cultura; no per la cultura en si, sinó perquè és vida. S'hauria d'humanitzar el paisatge i no omplir-lo de formigó i cables.
• Parla'ns dels que estàs fent i dels teus pròxims projectes
— Bé, per una banda ja saps que he publicat el llibrescultura “Tinc Tonc Tics”, que és la base dels meus muntatges escènics “Tics” i “Infan tics” que estic representant des de fa un temps. Aquest llibrescultura és una selecció de Poegrafies meues recents on cada llibre d'edició limitada i artesanal s'integra en la seua escultura tot formant una peça única amb un CD. També estic preparant amb José Luis Galiana “Blanc i Negre” que és la simulació, en un espai escènic, d'un quadre mitjançant la projecció d'imatges en dues pantalles. Serà la conversa, entre dos actors/músics, sobre la realitat i la ficció, el blanc i el negre, l'àudio i el visual.
Josep Enric Grau (Tavernes de Valldigna, 1961) és Professor de Llengua i Literatura Valenciana, de Fotografia i de Dramatització. Ha realitzat estudis de Fotografia, de Bateria i Veu, Dicció...
Des de 1987 treballa l'art com una forma de vida: la Poegrafia. És poegrafista, i la seua obra està feta amb tots els llenguatges que treballa. La seua obra ha estat reconeguda amb diversos premis i seleccions com “La Forest d'Arana” de Poesia. València. VI Premi d'Escultura Pablo Gargallo de Saragossa i ha estat Seleccionat en els programes de Difusió 2005 de la Diputació de València (SARC).
