La Veu de la Valldigna Digital

Li diuen Sylvie Andrés Garcia, te 38 anys, casada i amb dos fills. Pertany a la Comissió de la Falla Portal de Valldigna des de l’any 1980, i enguany es LA FALLERA MAJOR DE TAVERNES 2009 .

• Parla'ns un poc de qui és la fallera major de Tavernes per al 2009

— Em diuen Sylvie Andrés Garcia, tinc 38 anys, estic casada i tinc dos fills, Paula de 7 anys i Guillem, de 15 mesos. Pertany a la Comissió de la Falla Portal de Valldigna des de l’any 1980. En el 1986 vaig formar part com a vocal a la Junta Local Fallera, en l’any 1988 vaig ser Regina del Foc de la meua Comissió i en l’any 1994 vaig ser escollida com a Fallera Major de la meua falla. Sóc membre actiu de la Comissió i tinc al meu càrrec la gestió de les quotes, i també sóc una de les encarregades de fer el llibret faller, però m’agrada col·laborar en tot el que em necessiten.

• Com vas ser elegida?

— Enguany, després de 13 anys sense Fallera Major a Tavernes, els membres de la Junta Local decidiren tornar a traure un càrrec on, per a poder presentar-te era condició indispensable haver estat fallera major de la teua falla. Cada una de les 10 candidates va traure, segons les bases posades, una baremació i la que més punts tenia va ser l’escollida.

Al finalitzar el termini de presentació el membres de la junta gestionaren els sobres de totes les candidates i el passat dia 28 de novembre del 200800 va tenir lloc la telefonada del senyor alcalde de Tavernes, la qual va ser transmesa en directe per Ràdio Valldigna i on em feien saber que era jo l’afortunada.

Una vegada realitzada la telefonada, els membres de la Junta Local Fallera i de la Corporació Municipal vingueren al casal faller on jo estava per a donar-me l'enhorabona personalment i allí ho celebràrem.

• Quina és la importància d’aquest càrrec?

— A nivell personal, importància en té molta. Per a una dona i fallera com jo és ser la màxima representat del teu poble. I és el màxim guardó que una dona valenciana, vallera i fallera pot obtindre.

A nivell institucional, de moment està en procés, a poc a poc van donant-me un lloc de més importància i fent-me partícep dels diferents actes i esdeveniment que van fent-se. Espere que dins d’uns anys les falleres que em succeeixen puguen tenir igual d’importància com les falleres majors dels pobles del voltant, cas de Gandia, Alzira…

• Eres conscient del paper que et correspon fer?

— Sí, en sóc conscient i estic ben orgullosa del càrrec i espere estar a l’altura del que és ser la Fallera Major del meu poble.

• Què et va dir el teu marit quan es va assabentar de que havies estat elegida?

— Ell té la major culpa que ara estiga gaudint d’aquest càrrec. Va ser ell qui em va convèncer perquè em presentara.

• Què esperes d’aquestes falles, quins són els teus desitjos?

— Que faça bon temps. I gaudir al màxim d’aquestes falles perquè solament tens una oportunitat en la vida de ser Fallera Major de Tavernes.

• Què t’agrada i no t’agrada de la festa?

— Tot m’agrada de la festa fallera, cada moment els vius d’una manera i amb una intensitat i emoció diferent. No hi ha res que no m’agrade.

• Que llevaries i que posaries de nou en les falles de Tavernes?

— Llevar no llevaria res, i posar tal vegada milloraria actes com l’Ofrena i diria a la gent que respectara el tapis que li se fa a la Verge. I intentaria que la gent visquera la festa en més germanor i menys rivalitat, i que gaudira de tots els actes.

• Per què eres fallera?

— Sóc fallera gràcies a ma mare perquè el primer que va fer quan arribarem a Tavernes va ser iniciar-me a viure la gran festa fallera.

• Què demanes als fallers i falleres per aquestes falles?

— Que gaudesquen al màxim d’aquesta setmana fallera que es curta però intensa, que existesca autèntica germanor

Que gaudesquen de les festes, monuments i de tots els actes, que admiren Tavernes i els seus voltants. Sé que aquest poble, i per experiència pròpia, t’acull com a un més i ja no pots desenganxar-te d’ací mai més.

• Quines mesures creus que s'haurien de prendre per fer atractives les falles a la gent que no les vol per sorolls, molèsties...?

— És molt difícil fer-ho bo per tots. La gent que no és fallera pot estar molesta per sorolls, tancaments de carrers… etc, però els demane que tinguen un poc de paciència amb les falles i els fallers, que ens disculpen pels sorolls i altres . I que estiguen contents, que les falles de Tavernes has aconseguit fer de Tavernes un poble més turístic i expandir la cultura i el nom de Tavernes. I la festa de les falles ha estat nomenada d’Interes Turístic, això li dona més renom al nostre poble.

• Algún agraïment en especial?

— Voldria agraïr en primer lloc, a la meua família l’ajuda que està donant-me. També als membres de la Junta i a les sis comissions falleres: Portal, Cambro, Via, Dula, Passeig i Prado, a elles el meu agraïment per fer possible que tornara a Tavernes el càrrec de Fallera Major, i gràcies també pel recolzament que estan donant-me.

Així mateix agrair a totes eixes persones, amics, familiars, companys de feina, coneguts, que han col·laborat, perquè jo puga representar tots els fallers del poble de Tavernes de la Valldigna.

• I et queda per dir...

— Donar ànims a les falleres que, com jo, es presentaren per a ostentar aquest càrrec, que hi ha molts anys per davant. I per a acabar, vull convidar a tota la gent a les nostres festes falleres, i a gaudir de la festa fallera en pau, germanor i harmonia.

I donar-vos a vosaltres les gràcies, per donar-me l’oportunitat de expressar-me, i per la tasca que feu en la vostra revista donant suport a les falles i als fallers.

 

Si hi ha un home a Tavernes vinculat al món del bàsquet, eixe és, sens dubte, Honorio Gil, valler nascut el 10 Setembre de 1972 a València.

La temporada passada va ser l’última que va jugar al C.B. Tavernes, ja que es va retirar i enguany és l’entrenador de l’equip Cadet de Tavernes, i entrena a la vegadael primer equip de bàsquet del Carcaixent ...

• Amic Honorio, per començar ens agradaria que ens explicasses com et vas iniciar en el món del bàsquet.

— Bé, els meus inicis són com els de qualsevol xiquet, és a dir, m’agradava fer esport i em vaig endinsar en el món del bàsquet, sobretot pels meus amics del col·legi, en especial pel meu amic Juanjo (Yuka), qui en recomanar-li els metges que practicara bàsquet i ser un gran amic meu, doncs vaig començar a practicar-lo amb ell; i la veritat, ens agradava tant, que sempre que podíem, estàvem amb el baló a la mà i cap al camp d’esports a jugar, érem carn i ungla i que estrany era que no ens trobaren jugant als dos allí.

• Com ha estat la teua trajectòria com a jugador i entrenador?

— Com a jugador vaig començar a jugar a Tavernes en l’equip cadet, quan tenia 15 anys més o menys; seria la temporada 1987/1988, vaig jugar eixa i la següent ací al poble. En la temporada 89/90, vaig anar a jugar al C.B. Gandia, en l’equip Juvenil, després vaig jugar en l’equip Júnior. Quan vaig acabar en l’equip Júnior de Gandia, vaig decidir tornar a Tavernes ( temp. 91/92) i encara que tenia edat per a poder jugar en la categoria Sub-21, vaig optar per jugar en el primer equip del poble, el Sènior “A”, on he estat fins la temporada passada, quan vaig decidir acabar-la i retirar-me.

Quant a la meua tasca com a entrenador, farà uns 11 o 12 anys, la directiva del Club necessitava entrenadors per a portar als més menuts i em van demanar si podia entrenar jo, vaig dir que sí, i com no, ajudant-me el meu amic abans esmentat, Juanjo. Vaig començar en l’equip Aleví i des d’aleshores, he continuat entrenant fins al dia de hui. Durant estos anys he portat diferents equips en diferents categories. Ací a Tavernes i en la temporada 2006/2007 vaig entrenar a Alzira un equip Aleví i ara, que ja m’he retirat com a jugador, he acceptat una proposta per a ser l’entrenador del primer equip de CSA Carcaixent.

• I com veus el panorama actual de l’esport en general i el bàsquet en concret a Tavernes?

— La veritat és que l’esport en general crec que a hores d’ara té una molt bona salut, només s’ha de vore la televisió per a adornar-nos-en, en especial els esports col·lectius i dia a dia pareix ser que la joventut cada vegada esta més identificada amb ell, i a Tavernes es més del mateix. Quant al Bàsquet, a nivell nacional poca cosa podem dir, estem possiblement en la millor època de la historia i això repercuteix en tot els pobles i Tavernes no és una excepció. Ací a Tavernes, ara mateix, crec que podem estar contents, ja que cada any que passa el Club va creixent, tant en jugadors com en aficionats, això està provocant que cada vegada disfrutem d’una major qualitat en jugadors, entrenadors...

La prova més evident que disfrutem d’una bona salut és la mancança d’horaris i d’instal·lacions esportives per a complir amb la demanda que precisa el club i que a dia de hui hem de solucionar de la millor manera possible. Però la veritat, el gran problema i la gran llàstima, és l’apartat referent al patrocini, són poques les empreses que ens ajuden i he de dir que són una part important per al Club.

Per a ser un esport bastant important a Tavernes, l’ajuda de patrocinadors importants no arriba mai, per molt que insistisques i per molts puntellons que pegues solament trobes negatives, i el més graciós és que a diferència del futbol, en el Bàsquet un equip passa a denominar-se amb el nom del patrocinador a tots els efectes, ho podeu comprovar en l’ACB o en qualsevol categoria.

• I no trobes que actualment se li dóna massa importància al futbol en detriment d’altres disciplines esportives?

— La veritat es que sí, he de reconèixer que és l’esport rei, i que té un major nombre d’esportistes que el practiquen, Però la veritat siga dita, de vegades crec que reben més ajuda del que deurien, tant a nivell institucional, com de mitjans de comunicació, patrocinadors, etc. De vegades hi ha poblacions, on l’equip de futbol figura en categories inferiors que altres esports, però s’emporten igualment les majors ajudes i és una cosa que la gent, en general, es deuria de parar a pensar; de vegades una ajuda a un Club d’altre esport pot fer que eixa població tinga un equip d’elit i disfrutar d’un bon nivell, siga quin siga l’esport.

• Consideres l’esport com una vessant més de la cultura humana?

— Per supost, tot forma part de la nostra existència i des de temps immemorials, sabem que l’esport i la competició són una part important de les nostres vides.

• A voltes es té la idea que els esportistes estan massa ficats en el “cultiu” del seu cos i s’obliden del cervell i altres trets importants de l’esperit humà. Ens pots corroborar açò? O ens ho pots refusar?

— Com en totes les coses hi haurà gent per a tot, jo personalment, faig esport perquè m’agrada i no deixe de costat altres coses, que em facen ser millor com a persona. A més, si es fa esport, el normal es que es tinga un cos com a mínim atlètic.

• Parla’ns de tu. Quines altres aficions tens? Cinema? Literatura? Pintura? Fotografia? Gastronomia? Jardineria? Columbicultura? Cria d’animalets orfes? Algun altre esport?

— La veritat és que la meua gran passió són els esports, qualsevol m’apanya, en soc addicte, però també m’encanta el cine, la música i sobre tot, la millor de totes, estar amb els meus amics i amb la gent que m’estima. Abans de finalitzar aquesta entrevista ens agradaria que ens parlasses un poc dels teus projectes futurs dins del món del bàsquet.

Ara mateix el meu primer projecte és afrontar la temporada que ve amb l’equip de Carcaixent, que és la meua primera temporada com a entrenador en equips Sèniors, i a partir d’ací treballar per a intentar aconseguir que les coses isquen el millor possible, i si podem, anar creixent i ser cada dia un poc millor, esperar que arribe una oportunitat de la que no puga fer-me enrere. Però de moment anirem vivint el dia a dia.

• I ja per a finalitzar definitivament: t’atreviries a donar algun consell, en matèria d’esports o de qualsevol cosa, al joves que comencen ara?

— Que no s’ho pensen, que facen esport, que a part que és beneficiós, com tots saben, es fan nous amics, aprens a conviure amb altra gent i que inclòs de vegades s’obliden els problemes per uns instants i evita estressaments. Jo he sigut molt feliç jugant i entrenant, i això val tot lo del món.