REPORTATGE.- Jordi Moreno, amb 22 anys encara té un futur prometedor per davant, però manté els peus a terra. Son pare va ser qui li va inculcar l’amor per l’esport, i gràcies a això s’ha convertit en un excel·lent atleta.
Sap que triomfar en l’elit és molt complicat, que poca gent viu d’això si no troba bons patrocinadors, i per tant té clar quines són les seues prioritats. A partir d’ací, assegura que totes les coses bones que li vinguen en el món de l’atletisme no seran més que “una bona experiència”.
Este atleta valler es va proclamar, el passat 8 de gener al velòdrom Luis Puig de València, campió provincial d’atletisme en la modalitat de 4x200, amb un temps de 1:35. També hi van participar els seus companys d’equip Jorge Picó, Alvaro Villanueva i Miguel Castillo.
També ha aconseguit classificar-se per a les finals del campionat de la Comunitat Valenciana en la modalitat de 60 metres llisos, gràcies a una gran marca de 7:49.
Estos èxits es sumen a les desenes que ja ha aconseguit abans, entre els quals hi ha la nominació a millor atleta de la Comunitat Valenciana en 2009/2010 i el de campió autonòmic de 100 en categoria de promesa.
Entrenat per Bea Bosch, Jordi Moreno pertany al València Terra i Mar, encara que corre amb el nom de Club d’Atletisme Fent Camí de Mislata, secció masculina de l’equip.
A Jordi, l’esport no li impedix dur una vida absolutament normal. “És clar que m’he de cuidar. No puc fumar, no puc beure i els dies que tinc competició m’he de gitar prompte la nit anterior, però no m’importa. És el que m’agrada.”
Entre els entrenaments i estudiar, encara té temps de participar en la vida social vallera. És faller des de menut i ha estat també en altres associacions. Ha participat en actes tan importants com la cavalcada de Reis de Tavernes o l’exaltació de les falleres majors locals.
Sempre intenta somriure, vore les coses positives de la vida i rodejar-se de gent que el faça feliç, però hi ha una cosa que li preocupa: el dopatge. Encara que no ho puga parèixer, assegura que en el nivell que competeix ell se n’han conegut casos.
“Al meu voltant sí que hi ha dopatge. Quan es fa esport i és té èxit, hi ha gent que sempre vol més i això és un error. Llavors entra en joc el dopatge, perquè sempre es vol arribar més lluny”. Jordi el repudia totalment, assegura que sap quin és el seu límit i que quan hi aplega, no necessita arribar a més. “El cos és com una màquina, si la forcem, al final es trenca. A més, això és fer trampes” Ho té molt clar. “Qui es dope, que la pague.”
Va arribar a l’atletisme quasi de casualitat. Durant l’estiu, Jordi viatjava de poble en poble participant en curses populars de manera lliure. Va ser llavors quan es va adonar que l’atletisme li anava millor del que pensava, i es va proclamar campió del circuit Comunitat Valenciana en categoria júnior. Era l’estiu del 2007.
“L’any següent i gràcies a l’esforç de mon pare, em vaig federar. Vaig fitxar pel Club d’Atletisme Safor de Gandia, on vaig aprendre tècniques molt útils”.
A partir d’ací, la seua carrera ha anat sempre en ascens. La temporada següent, en categoria sub-23, fitxava per un equip de València patrociniat per una important marca de roba.
Només una temporada va estar en este club, ja que prompte va sentir l’interés de diversos clubs importants de la Comunitat i es va decantar finalment per l’actual equip, Fent Camí de Mislata, amb el qual competeix en la màxima categoria, la divisió d’honor absoluta.
No sap molt bé què li vindrà, però una cosa té molt clara: viurà el moment i seguirà treballant, ja no per a aconseguir més o menys premis, sinó perquè és el que realment li agrada i gaudix realment.
A la pregunta de si s’ha plantejat entrenar en un futur, respon que, de moment, només li importa competir i que el que vinga, vindrà, ja que la vida fa moltes voltes.
Encara li queden molts reptes per superar, tant en l’esport com en la vida, però ho farà, com sempre, pas a pas, intentant superar-se en cada cosa.
+INFO:
• Si vols veure l'entrevista que li hem fet en vídeo, fes clic ací
