TAVERNES.- L'Obra Social "la Caixa" i l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna presenten una exposició sobre els orígens de l'home i els seus assentaments a la Comunitat Valenciana, que serà inagurada el proper dijous 9 de desembre en la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna i romandrà oberta fins el 9 de gener del 2011.
L'horari per a poder-la visitar serà de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 18 a 20 i els dissabtes, diumenges i festius de 18 a 14 h, romanent tancada els dies 24, 25, 31 de desembre i 1 de gener.
Però per a que es feu una idea molt més clara del que és i de que consta aquesta exposició, a continuació publiquem la nota de premsa que ens han fet arribar els organitzadors d'aquest esdeveniment que tant d'èxit està tenint en totes les ciutats on ha estat exposada fins al dia d'hui.
Humans! Els primers pobladors
- Quins van ser els primers habitants de la Península Ibèrica? D'on venien? Quins llocs van habitar? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho aconseguien? Aquestes són algunes de les preguntes a les què vol donar resposta l'Obra Social "la Caixa" mitjançant l'exposició Humans! Els primers pobladors. Aquesta mostra narra l'epopeia dels homínids que, fa més d'un milió d'anys, van colonitzar la Península Ibèrica i ens van deixar un gran nombre de vestigis que expliquen la seva lluita per la supervivència. Tot això a través d'una museografia molt propera al visitant, amb escenografies d'humans a escala real que representen la vida quotidiana als principals jaciments de la Comunitat Valenciana.
- Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma didàctica i rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l'entorn els primers humans que van viure en el que avui és la Comunitat Valenciana. Humans! Els primers pobladors es podrà veure la Casa de la Cultura (Passeig de Lepant, s/n) del 9 de desembre de 2010 al 9 de gener de 2010, forma part d’un programa de Medi Ambient i Ciència de l’obra Social “la Caixa”.
El gènere humà ha viscut a la Península Ibèrica des de fa més d'un milió d'anys. L'Homo antecessor, procedent de l'Àfrica i Àsia, va desenvolupar una indústria d'eines de pedra tallada de la qual s'han trobat milers d'exemplars a la península. Actualment no es tenen dades d'aquella època primitiva a la Comunitat Valenciana, zona que, en canvi, és molt rica en restes humanes d'èpoques més recents, de fins i tot 300.000 anys, amb jaciments neandertals com ara el Tossal de la Font, Bolomor, Cova Negra o el Salt.
El primer àmbit de l'exposició està dedicat a les espècies pioneres. Tracta de l'evolució humana pròpiament dita. S’hi introdueixen fòssils de les diferents espècies d'homínids que van habitar la Península Ibèrica i es fa un repàs als avenços que es van anar produint quant a comportament i indústria.
Les diferents formes d'habitatge protagonitzen el segon dels mòduls, tant els campaments permanents, com alguns nivells de les coves d'Atapuerca o de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona); com els assentaments esporàdics, molt representats a la Comunitat Valenciana a llocs com ara el Tossal de la Font, la Cova Negra o Bolomor. Malgrat que la majoria de les restes s'han trobat a coves, els humans hem viscut de forma prioritària a l'aire lliure a cabanes. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes del jaciment de Terra Amata (Niça, França) en el qual hi havia quatre habitacles que mesuraven entre vuit i quinze metres de longitud i entre quatre i sis d'ample. A l'interior podien arribar a viure fins a 15 persones. Aquestes cabanes van ser construïdes amb branques que se sostenien en un travesser suportat per dues branques gruixudes que feien de pilars, van ser clavats al terra i van ser calçats amb pedres. Al centre se situaven les llars, i al seu voltant s'han localitzat moltes restes òssies i closques procedents dels menjars, així com restes d'eines de pedra i unes quantes d'os. Els estudis de pol·len indiquen que es tractava d'un campament estacional de primavera. Els seus ocupants anaven allà a caçar i a recollir fruits que consumien allà mateix en un període de temps curt. Acompanya a la cabana la informació sobre un clar exemple de campament esporàdic, el del Tossal de la Font, situat a Vilafamés. Com en altres àmbits de la mostra, es presenta informació diversa, procedent no només del jaciment que s'escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera i la collita, i se centra especialment en el jaciment de la Cova de Bolomor, localitzada a la depressió de la Valldigna. Es tracta del jaciment més antic de la Comunitat Valenciana, i va des dels 100.000 als 350.000 anys d'antiguitat. Es va usar sobretot com a refugi i hàbitat esporàdic de caçadors recol·lectors que consumien una gran varietat de mamífers de talla mitjana, com el cérvol i la daina; i de talla gran, com el cavall i el tar. A més, s'han trobat restes d'altres animals com el cérvol gegant, el senglar, l'ase, l'ur, l'elefant, l’ hipopòtam i el rinoceront d'estepa. En els nivells més moderns del jaciment, a partir de 150.000 anys, l'ús del foc era comú, com testifica la presència de cendra, així com ossos i eines cremades. La mostra ofereix d'una forma il·lustrativa l'evolució d'unes tècniques de cacera que reforcen la concepció actual que considerin els humans com perfectament adaptats i controladors de l'espai.
Aprofitant la informació del jaciment de la Cova Negra, a Xàtiva, el quart àmbit de l'exposició tracta del control i aprofitament del foc per part dels neandertals. Es mostra una llar del jaciment esmentat, habitat per grups d'Homo neanderthalensis entre fa 100.000 i 40.000 anys durant l'inici i la primera fase freda de la darrera glaciació. El gruix i la forma de les llars indica la durada de les ocupacions, sempre curtes i esporàdiques. Són llars planes, directament al terra, sense preparació d’aquesta. Aquestes s'encenien sempre als pocs punts habitables de la cova. A l'abric del Salt (Alcoi) també s'han registrat nombroses llars, i alguns d'elles sí havien estat preparats i tenen blocs de pedra al voltant per a un ús més eficient. Aquestes també tenen diferents funcions, però un ús desconegut era molt important: llençar les escombraries per destruir-les; per això és habitual trobar-hi d'eines i ossos.
La qüestió de la desaparició dels neandertals amb l'arribada a Europa de l'Homo sapiens es tracta al cinquè àmbit. S'ha volgut evitar l'explicació tradicional basada en una presumpta tècnica superior, i s'ha optat per desenvolupar un discurs més complex. Es tracta la millor estructura social i la possible incidència d'una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des de l'Àfrica. L'escenografia se centra en la producció d'instruments i en les tècniques per fabricar-los.
Un darrer apartat introdueix les tècniques de l'arqueologia i dóna un repàs al treball de recerca del Servei d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València, de la introducció a Espanya de la teoria de Darwin a través de la Universitat de València, i de l'homenatge que es va fer al científic britànic fa cent anys. Aquest apartat inclou, com a escenografia, una petita àrea de l'excavació del Tossal de la Font, que palesa la tasca de recerca en aquest jaciment i a d’altres tan importants com ara la Cova Negra, Bolomor o el Parpalló.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins de l'exposició són:
* Atapuerca (Burgos)
* Caune de l'Arago (Tautavel, França)
* Terra Amata (Niça, França)
* Parpalló (Gandia, València)
* Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València)
* Tossal de la Font (Vilafamés, Castelló)
* Cova Negra (Xàtiva, València)
* Oropesa (Oropesa, Castelló)
* Abric Romaní (Capellades, Barcelona)
* El Salt (Alcoi, Alacant)
+INFO:
• Si vols veure més esdeveniments, feix clic ací
